entrada 944 (any 3)

Parlava amb un tipus qui em deia “Un món on no pots triar a qui estimar i en canvi si per qui morir no és massa just...”, ahhhh, només faltava recordar-li que la justícia no és d’aquest món, ara bé, no vaig voler fer sang ni llenya de l’arbre caigut després del que li va tocar passar, el tipus portava un temps sortint amb una noia i davant dels interessos d’ell per portar la relació a una nova “base” la tipa no parava de demanar-li temps, doncs res, que el tipus es plantejava si valia la pena portar una relació aixina quan una nit van trucar a la porta de casa, al obrir-la es va trobar amb la seva parella qui li va saltar damunt “Folla’m si ets tan mascle” el tipus (que a bodes el convidaven) la va agafar i sense preguntar se la va dur al llit, ell em va reconèixer que va ser una nit dura, una nit on ell només va poder prometre: esforç, suor i corregudes al que ella va replicar amb el millor, una nit que van passar de les “bases” al “home round” de cop... un cop passada la nit el tipus es va aixecar per anar a currar i es va quedar acollonit al mirar-se al mirall del lavabo i veure les marques de les dents i les ungles d’ella, després d’una dutxa va tornar a l’habitació on ella estava dormint, la va despertar a petons i quan ella va obrir els ulls no va poder més que dir-li (allò que els tipus saben que no han de dir però sempre diuen) “Va estar bé ahir, no?”, la tipa el va mirar sense entendre el que li deia i li va preguntar que feia a casa seva, aquí el tipus es va començar a cagar, la va deixar desorientada a l’habitació mentre anava a buscar quelcom a la cuina, el que li va servir d’excusa per agafar aire i pensar en el que estava passant, quan va retornar a l’habitació amb un got de suc es va trobar a la noia asseguda al llit amb l’esquena recolzada al capçal del llit i les cames obertes tot masturbant-se, “Ja t’has cansat de follar-me?” li va preguntar amb un somriure, el tipus se la va mirar tot intentant que el got de suc no caigués i casqués el parquet del terra, s’hi va acostar i besant-li el coll ella va ronquejar com una gata (no sé si amb o sense teulat de zinc), el tipus es va separar ràpidament llençat un cop de puny que va fer blanc a la barbeta de la tipa que el va mirar sorpresa mentre el seu cap sortia disparat i quedava inconscient, quan va recobrar els sentits es va trobar immobilitzada en un llit d’hospital, segons el tipus li havien diagnosticat una doble personalitat galopant, i el metge que la portava li va dir que n’havia tingut de sort al sortir amb unes poques esgarrapades i mossegades... el fort no va ser això, el fort va ser que la mateixa nit mentre el tipus intentava dormir en el seu llit va notar quelcom a la seva esquena i al girar-se la va veure de nou “No em diguis que no vols follar més...”, el tipus quasi que cau del salt que va fotre, al obrir de nou els ulls ella ja no hi era, ell suposa que deu ser fruit de l’estrès i d’alguns negocis que es porta entre mans, “Què més sinó potser?” em preguntava aquest matí, no he aconseguit treure cap somriure, li podria dir moooooltes altres coses, però suposo que pel bé de l’empresa no cal preocupar-lo massa, així que li he dit que igual si es pren uns dies de descans quan tanqui el que es porta entre mans ho veurà tot més clar, i ell tot somrient dient que si, perquè el més de fàcil de creure és precisament allò que volem creure...