entrada 948-3 (any 3)

Avui ha estat pujar al cotxe i d’arrancada escoltar això, li he estat donant voltes valorant les diferents opcions, era el que us he dit o això, així que fent gala d’un pèssim gust m’he quedat amb la primera deixant la segona per després (que per cert deu ser el vídeo més vist per certs sectors clericals, au… xist dolent i amb mala llet), avui recordava a un vell vampir qui em deia que la nostra sort és que els segles ens treuen l’alegria i la tristor, esdevenim uns putus lineals emocionalment parlant, el que fa que haguem de dissimular i teatralitzar de tan en tan per no quedar en evidència, no hi ha com dir un “Ho sento molt” quan no ho sents gens ni mica, vaja que fins i tot lamentes no haver estat tu qui acabés amb aquella existència, suposo que deuen formar part de les famoses convencions socials no qüestionables, el temps ens ha fet impermeables a aquestes onades de sentiments de fet com em van dir una vegada, res més prescindible que els sentiments, el que manen són els instints, i avui n’he vist un exemple, avui tocava partidet d’un xaximodern esport d’aquells de raqueta i piloteta, doncs res, que un cop al gym i havent arribat a la planta d’entrada s’han obert les portes de l’ascensor, el que venia amb mi ha fet el gest de sortir quan un monstre/gremlin de curta edat ha fet la intenció d’entrar, el meu conegut l’ha parat amb la bossa i la raqueta, el tipus no s’ha donat per vençut i ho ha tornat a intentar al que el meu conegut l’ha fotut fora de l’ascensor amb una empenta de la bossa, el criu se l’ha mirat i el meu conegut ja fartet li ha deixat anar “Ni ho pensis…”, el tipus tot cabrejat ha mirat cap a sa mare qui li deia que deixés sortir veient com anava el tema “Ella no t’ajudarà…” li ha dit el meu conegut, el tipus aleshores se l’ha mirat amb cara de mala llet i el meu conegut ha dibuixat un somriure “Mira, ni el putu cornut del teu pare t’ajudarà” i aquí ha saltat la mare tota ofesa, “Si no té els nassos d’educar al seu fill no crec que sigui la més indicada per donar-me classes d’educació…” la tipa ha continuat cridant (recurs dels que no tenen recursos), “Només faltava que t’hi pixessis damunt” no he pogut més que dir-li, al que ell ha trencat el gest amb una ganyota “Ho he pensat, però li hagués fet un favor perquè tothom vol un nen rosset…” “I pixat per la gràcia divina!”, aquí ens hem rebolcat de riure els dos “Que un sigui bo no vol dir que sigui idiota” “I tant!” li he dit tot pensant en la curta distància que hi ha entre que et considerin una bona persona i que et considerin una persona de qui ho poden obtenir tot…
I per acabar us deixo algunes cançons més…
Eixa
Eixa
I eixa….