entrada 936 (any 3)

En un país on un passa de frases com: “Al fossar de les Moreres no s'hi enterra cap traïdor, fins perdent nostres banderes serà l'urna de l'honor” a “El brau raton ha superat totes les expectatives en la seva darrera aparició...”, i tot això només fent un clic en el comandament a distància queda clar que alguna cosa no acaba d’anar bé, que per molt que es vulgui hi ha un trencament que tothom veu i alguns diuen però ningú te nassos d’acceptar dins de la vostra vilipendiada nació... ahir parlava amb uns tipus i un dels presents va deixar anar la frase del dia “M’agradaria que el meu fill un dia s’aixequés i descobrís que ja no hi ha cap guerra... i que no tingui de viure el que nosaltres hem viscut”, quasi que se’m cau l’ampolla als peus emocionat com vaig quedar de la imbecil•litat del dia, i a més dita amb tot el sentiment que un papà pot donar a les seves paraules... va ser un dels presents qui li va contestar “Diuen que fa molt, un Deu va caure al món i els humans el van ajudar a tornar al seu regne, bé fos per un acte de bondat, bé perquè no paga la pena cabrejar a un Deu, i tenir-lo per casa ve a ser el més semblant a tenir la sogra... doncs res, que el Deu content va decidir donar un regal als humans, i va acabar amb totes les guerres i els motius de disputa, així és com va esclatar una de les grans paus, ara bé, els homes van començar a posar-se nerviosos sense saber-ne els motius i les més petites discussions per qualsevol tema van derivar en discussions majors, i d’aquelles a conflictes que van generar noves guerres, i va ser aleshores quan el Deu que havia portat la pau al món va descobrir que la guerra és una condició innata en els homes, de fet un sistema ordenat i lògic de reorganització i manteniment de recursos dins d’uns límits tolerables per la majoria, com li van dir al deu “Si els homes no tinguessin guerres les haurien d’inventar”, així doncs, el Deu va decidir no intervenir-hi més, perquè aquella era la veritable naturalesa dels humans i el seu destí...”, tots els van mirar i alguns van aixecar les seves ampolles, pensant que gràcies a les guerres poden viure, i de fet, és l’eterna dicotomia dels que poden raonar amb motius i aquells que només tenen la força, si els primer poden usar la raó els segons poden usar la força, i de fet sempre m’ha semblat força just que cadascú aprofiti allò que li ha estat donat per fer valdre les seves idees (superioritat natural en diuen), de fet, tota civilització ha tingut en un inici una demostració brutal de força que l’ha dut a una demostració brutal de raons, els dos punts del pèndol, i després de la raó torna el caos i la força, i no és que els humans siguin poc originals o tontets, és que el sistema porta segles de rodatge i s’ha demostrat que és força eficient...