entrada 904 (any 3)

Sembla que ni tan sols els mitjans “seriosos” es poden estar ja d’interpretar les dades numèriques “al seu gust”, escoltava com en una ciutat del vostre país havien detingut a forces presumptes (i no tan presumptes) delinqüents, i el tipus que comentava la notícia deia: “Es verifica l’errada del senyor XX, ja que només dos dels divuit detinguts eren YYYY”, ara caldria explicar-li a aquest difusor de la “veritat imparcial” que per fer una comentari com aquest caldria avaluar quan representen a nivell poblacional aquests “dos”, perquè si aquesta minoria és només el 5% de la població, aquests “dos” serien en proporció forces més, i això sense considerar altres elements, però com deia aquell: “Els números no estan més que per demostrar allò que es vulgui demostrar, tal com les paraules serveixen per dir allò que vulguem dir, tan sigui la veritat tan sigui qualsevol altre cosa…”, ahir va ser el darrer dia del seminari i aquest cop no van venir un ni dos, sinó que van venir forces tipus de l’empresa després dels comentaris dels primers dies, ahir un dels mestres estava explicant els moviments d’una tècnica i comentava que hi havia una certa tendència a amagar el braç, el mestre somreia tot dient que era força normal no exposar el braç, i aleshores feia la pregunta “Però que hi ha rere el braç?”, tot els miraven i ell seguia “Rere, hi ha el cap, i un ha de saber valorar que és més important, perdre un braç o perdre el cap…”, el que ha despertat alguns dels somriures, poc després ha fet un dels exercicis de forma que ha despertat el somriure dels presents per la forma en que s’executava, ell els hi ha preguntat si hi podien trobar cap error, de fet, no hi ha havia cap error, la tècnica estava desenvolupada perfectament, ara bé, com ell deia “No tenia ànima… les coses es poden fer bé tot i que es facin sense ànima, ara bé, tot i lo bé que es puguin fer no serà allò que s’espera i que tothom vol veure… la senzilla execució sense implicació comporta a un automatisme, i nosaltres no hem d’esperar a ser autòmats, hem de voler ser el que som…” i el mestre seguia “Fa poc vaig veure una exposició d’un tipus qui havia fet fotografies d’una de les rutes més famoses d’Europa, d’aquesta manera es podia fer el camí virtualment en poques hores, quan realment un pot trigar alguns mesos, i això demostra la ignorància de les persones, perquè en aquests “camins” l’important no és el camí, l’important és un mateix, de fet com en tot viatge iniciàtic a vegades pocs passos ens poden portar molt lluny o a vegades molts passos ens poden no portar enlloc, perquè aquests viatges són més interiors que no pas exteriors, i un quan es vol conèixer no hauria d’escamotejar el temps per arribar-se a conèixer, sota el risc de creure’s allò que un no és…”, i per cert, si voleu veure allò que un president no hauria de fer mai, no teniu més que veure la darrera roda de premsa del pezident del vostre club de furrbo, perquè realment em costava creure que el tipus estigués dient el que jo estava escoltant (i suposo que diran que tot és producte del famós jet lag, que ara es veu que en diuen aixina)…