entrada 878 (any 3)

Ahir parlava amb un tipus estudiós i coneixedor de la naturalesa humana, com ell diu “Per conèixer-se a un mateix, res millor que mirar als que són com un, i la veritat, estudiant-los no negaré que a vegades he tingut temptacions de suïcidar-me…” (això darrer sempre recalca que ho diu “irònicament”), el divertit és que ell també diu que no deixa de tenir el seu punt, que es vulgui estudiar el que un considera la particularitat individual tot prenent a la resta com una entitat amb un comportament generalista i consolidable a l’hora d’estudiar-lo, és la vella imbecil·litat de: “Tots són iguals menys jo que soc especial…”, vam estar parlant de diversos temes de l’actualitat entre d’altres quin collons de canvi “democràtic” és el que una persona passi de “sagrada” a “inviolable” segurament se’ns escapen els matisos, i més encara quan de facto aquesta persona seguirà sent sagrada i força més, també m’explicava en el bodorrio del cap de setmana que hi havia vist traces d’una certa nissagalitat de poder, molt possiblement hi havia un xic massa d’amor entre germans… després parlàvem del personal que va escrivint per aquest món virtual i em deia “Mira la diferència entre els que diuen, el reporter “més” fi, i els que diuen “un dels més” fins, està precisament en que mentre els segons ho poden ser, els primers segurament no ho seran mai…”, després vam comentar els darrers anuncis de tampons que fan per la caixa tonta sense poder-nos estar de dir que molt desesperat s’ha d’estar per creure’s tot el que diuen, passant pels modelets d’algunes presentadores i com el blanc o el groc sempre va per damunt del vermell… que ja són nassos de posar el vermell just allí on tothom pensa que hi ha la caldera de calor i quan més a munt colors “més freds”, com ell diu “Hi ha una clara identificació geoanatòmica dels centres racionals i dels passionals…”, després vam passar pels Sgae Sparrows, i com la pirateria no queda tan lluny com podria semblar, de fet de tipus interessats en l’interès comú sempre que faci prevaldre el seu sempre n’hi haurà… i finalment em va explicar dos dels seus darrers estudis entre copa i copa, estudis que l’han tornat a plantejar-se si l’espècie té salvació, de fet el tipus va plantejar una situació “fictícia” en la qual la ciència fos capaç de mantenir a les persones indefinidament en una edat, sense malalties i amb la capacitat de mantenir el cos sempre en l’estat òptim (vaja un vampirisme generalitzat), ara bé, es plantejava un dilema, que no era cap altre que aleshores no podrien néixer més persones, per tal de mantenir un equilibri entre els presents i els recursos, doncs bé, segons els seus estudis i un cop tretes les respostes que tothom deia sense creure havia conclòs, que els estudiats estaven “disposats” a “renunciar i patir” el fet de no tenir fills mentre ells tinguessin garantida l’eternitat, fins i tot algú plantejava que en un “hipotètic” cas de no democratitzar aquest servei es podrien tenir fills per cobrir les morts d’aquells que “no entressin” en el projecte, i el tipus m’ho explicava sense que li tremolés la veu, em comentava que no em diria la seva població d’estudi perquè a les hores si que em podrien caure els collons a terra, en el segon estudi va plantejar un tema un xic diferent, en el sentit de preguntar si la gent estaria disposada en el cas que fos possible a que se’ls induís un estat d’inconsciència induïda on visquessin una realitat irreal, i que poguessin estar així pels temps dels temps, això si, haurien de renunciar al seu cos i a la seva vida actual tal com la coneixien, doncs res, la resposta dels “estudiats” en aquet cas va ser generalitzada: “On cal signar?”… com ell em deia, “Quan més conec els humans més fàstic em dono a mi mateix, perquè per molt que ho vulgui negar no estic massa lluny d’aquests…”