entrada 886 (any 3)

Avui ha vingut un dels grans jefes o per ser més exactes el més alt que molts veuran en la seva vida professional, el que porta a creure que no hi ha ningú per damunt seu, però si no em falla la memòria jo n’he conegut un parell per sobre i personalment no crec que hagi arribat al cim… el tipus m’ha “convidat” al seu despatx, al seu costat m’ha sorprès veure la figura del seu fill que hi ha estat deliciosament educat, el seu pare m’ha ofert una copa de brandi, l’he acceptada mentre ell em deia “Ja sé que ets més del cafè, però suposo que cada despatx té la seva beguda…”, no puc evitar identificar al seu fill amb un protagonista d’una sèrie que es vol fer congelar fins que hi hagi endoesquelets d’adamiantum a bon preu, el pare li ha dit “Va, no li explicaràs la teva nova inversió?” el tipus ha baixat la mirada i jo he estat a punt de saltar “Ja has trobat l’adamiantum?”, el tipus ha agafat aire i ha començat… “Electricitat…” veient la meva cara s’ha arronsat d’espatlles, “Mira no fa massa vaig descobrir uns tipus que explicaven que el cervell funciona amb electricitat, de fet tot el funcionament es basa en l’electricitat en connexions i més connexions, els tipus estan en un punt on intenten sintetitzar el que el cervell fa, i volen crear records, és més volen aconseguir gravar records, quan ho facin podran esborrar o modificar aquells records que ens fan mal o no volem tenir i potenciar aquells que volem recordar… aquest serà un primer pas ja que després volen aconseguir emmagatzemar-los, és a dir crear un “dipòsit” on es puguin posar aquests records, i finalment els podran tornar a reimplantar en un nou recipient…”, se m’ha escapat un somriure i ell ha seguit “Saps que vol dir, no?, podrem traspassar el que som a un estadi intermig per després traspassar-ho a un altre recipient…”, aquí ja no he pogut més “I quan parlem d’un altre recipient?”, “No et facis el curtet ja saps a que em refereixo… només caldria un nou nat que tindria tots els nostres records, de fet seríem nosaltres mateixos…” “I el nou nat?”, “Se li faria un “buidat” del poc que tingués per fer una instal·lació neta dels nostres records… seria una meravellosa forma de…”, “De ser immortal” ha dit el seu pare amb un somriure, ha apurat la seva copa de brandi i me n’ha servit una altra com excusa per omplir-se la seva de nou tot dient-me “Saps, els homes no estan preparats per ser immortals, la gent necessita morir, no ens han fet per ser eterns, perquè senzillament no estem dissenyats per ser-ho, de fet mirant-me al mirall cada matí tinc clar que ni tan sols estem pensats per durar els anys que durem…” no he pogut més que donar-li la raó, sé el que és ser quasi que etern i la gràcia no està en viure eternament, la gràcia està en que valgui la pena viure eternament, perquè us puc assegurar que una eternitat picant pedra pot ser del tot menys divertida, el pare m’ha tornat al present quan ha avisat a la seva secretària, un cop li ha deixat la documentació li ha dit “Berta, no?, perdona et puc fer una pregunta?, segur que perdonaràs a un vell com jo…” la noia s’ha mogut nerviosament i aleshores li ha preguntat “Què preferiries algú que solucionés la situació econòmica i els problemes que teniu tot i que us vingués imposat o la colla d’inútils que teniu tot i que els heu elegit democràticament…” la noia se l’ha mirat i ha contestat amb un polític “No sé… no ho he pensat mai…”, ell ha somrigut “Està bé, ja pots marxar…” li ha dit veient com sortia un cop fora s’ha girat dient-me “Ja ho veus, fins que no tinguin les coses clares no començaran a solucionar-se…”