La força del vampir recau en el fet que ningú creu en ell

dimecres, 20 de juliol del 2011

entrada 894 (any 3)

Avui ha passat per l’empresa la secre d’una altre corporació a portar documentació, i si voleu que us sigui sincers no he entès mai la costum d’aprofitar a tothom qui passa per escaquejar-se de la feina sota unes preteses “convencions socials no negociables”, és a dir “inexcusables”, doncs res, la tipa havia tornat de vacances i estava que trinava per la despesa que li havien suposat, i clar anant amb els nens que menys que passar-s’ho bé i que les puguin explicar al cole (umm, així si un nen no va enlloc de vacances no les pot explicar al cole, queda traumatitzat i treuen la pàtria potestat als pares...), doncs res, que s’estava queixant i totes les lloques que li anaven donant la raó, dient que les vacances haurien de ser “pagades” (entenent com a pagades no tan sols el sou que un cobra per no passar-se ni un putu dia per l’empresa, sinó que l’empresa hauria de fer front a aquestes vacances també), no he pogut evitar el somriure al recordar al bo d’en Peter un dels darrers gentleman qui em va explicar amb la seva vida més que no pas amb exemples vinguts al cas que volia dir GQ, doncs res, el tipus sempre em deia, “La gent hauria d’aprendre que ha de fer allò que pugui fer, no pas allò que vol fer... perquè voler fer allò que no podem fer senzillament ens ensenya lo limitats que som, i molts prenen aquestes limitacions com a traumes...” i en el tema de les vacances sempre deia sense perdre el somriure “Mira, em pregunten perquè prenc al servei de vacances amb mi, que si no els deixo descansar mentre jo no hi soc, que imbècils que són els que ho diuen, el meu servei mai tindrà l’oportunitat d’estar als llocs que jo els porto pels seus mitjans, i a canvi només els hi demano el seu servei i la seva disponibilitat, no em sembla un mal tracte...”, no he pogut evitar un somriure al pensar que forces matrimonis funcionen exactament així... però res, vivim en una societat d’excessos un societat sobrada de tot, on tothom va sobrat de: sobrepès, endeutament, estrés, feina, càrregues... i vosaltres contents perquè sembla que quan a més merda a sobre un és més... li estava donant voltes mirant el temps que les tipes perdien tot pensant que aquell temps no el treballarien i en canvi si que el voldrien cobrar, quan m’ha passat un conegut pel costat qui m’ha convidat a fer el cafè, i clar, fent meva aquella costum tan humana de “Si la resta ho fa i a mi em va bé, perquè no fer-ho jo...” li he acceptat, el tipus m’explicava (de nou, ja m’ho ha dit en altres ocasions) que tenia (i es mantenia) un petit problema... bé, de petit no massa i problema segons com es miri gens ni mica, de fet quasi que és tota una sort, el tipus està tenint aquestes darreres nits somnis eròtics amb tipes que coneix, fins i tot em deia que havia tingut un trio amb dos tipes que ambdós coneixem i que si ja individualment presenten un coeficient de follabilitat excel•lent conjuntament l’índex de follabilitat es dispara, perquè en segons què, les relacions passen d’una progressió aritmètica a una geomètrica cagant llets, i el tipus em comentava que quan es desperta mira al seu costat, tota l’alegria, el somriure i el que ja us podeu imaginar se’n va a norris mentre et pregunten “Ui, si que estàs content de veure’m” i ell pensant “Content?, content?, cagontó...”, com ell em deia, que queda quan les fantasies són millors que la realitat i fins i tot millors que la millor de les realitats que un pugui tenir...

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Faci-les realitat! Amb el poder que té em sembla que li costaria poc.

Molon labe ha dit...

Miri ja li faré arribar el seu missatge al meu conegut....