entrada 895 (any 3)

Definitivament els contes estan canviant, si primer va ser el de la caputxeta vermella i després el de la Blancaneus, avui li ha tocat al de Bambi, quan he descobert que a la mare del susoditx no la va matar un caçador sinó que va ser la Noah qui prenent protagonisme a la pròpia Artemisa aka Diana ha decidit fer un gir a la història atropellant a la pobre mare del Bambi… també llegeixo amb certa sorpresa que forces blocaires s’agafen les vacances (això no em desperta la sorpresa), el que me la desperta és la correlació de fets de: deixar de currar i deixar d’escriure posts, una mal pensant podria creure que és precisament quan curren que els fan, i com no es deuen guanyar la vida fent-ho entenc que allà cadascú amb la seva consciència, i si em pregunteu a mi, us diré que en això soc força basc, eta escric els merdaposts quan em rota com a bon basc pasa pues…, avui parlava amb un tipus a la feina qui m’explicava que ahir van anar a comprar roba, la seva dona, la seva filla i ell, bé les dos primeres a comprar i ell a pagar… i la nena que s’estava emprovant roba i en això que innocentment (o no), li va dir a la seva mare “Mira aquesta peça no em fa massa el pes, és més del teu estil, perquè no te l’emproves?” i la mare que se la va mirar va somriure davant l’afalac i va sortir del vestidor cagant-se en tot i dient que no, que no era massa el seu estil, “Però sinó te l’he vista!” li va dir la filla, i a partir d’aquí la mare va començar a apretar la filla perquè accelerés que “Ja està bé nena que sempre ens fas anar tard…” el meu conegut s’estava rebolcant pensant que molt possiblement aquella tarda pagaria força a gust… i com ell em deia “Una dona es fa gran quan passa de ser compi de la seva filla a ser competidora de la mateixa…, i l’estúpid del tema és que una sempre té les de perdre…”, no he pogut més que donar-li la raó, a mig matí un missatge de la tipa del dimarts qui em preguntava “Tas b?” no puc més que identificar aquests “Tas” amb el Taslehof Burrfot i no he pogut més que dibuixar un somrirue pensant en quina abreviació donaria resposta a aquell criptograma de missatge, així que m’he decidit amb un “B, t?” al que ella ha contestat “k?”, aquí ja no he pogut més i davant la imbecil·litat de tot allò he fet l’arcaic gest de trucar-la: “Pensava que ja no volies saber res de mi!” m’ha dit abans de totes les salutacions convencionals socialment, el que encara m’ha fet somriure més, la tipa ha seguit “Tens el Tango?”, aquí si que sabia a que es referia, un intercanvi i l’he tinguda a la pantalla, tot just quan entrava la secre, aquesta l’ha mirada i m’ha preguntat “La filla d’algun conegut?”, al que ella li ha dit “La teva mare treballa amb tu?”, sempre m’han agradat les baralles de corral, tot i que li mancava un xic de fang i els bikinis… la secre ha deixat els papers i ha marxat tot recordant allò de “Qui es fot al llit amb nens…”, l’he mirada i no he pogut més que recordar la conversa amb un pintor que vaig tenir fa segles, el tipus feia uns quadres brutals de les noies que pintava, de fet en feia un esbós i posteriorment l’original, sempre li deia que l’esbós pel meu gust era força més fosc i més pertorbador, ell un dia em va dir “Mira, el quadre representa allò que elles volen que es vegi d’elles, l’esbós allò que ho hi vull veure, de fet el que me’ls quedi no és més que un intent egoista de tenir-les, una forma de tenir a moltes dones sense necessitat d’aguantar-les, no hi ha res més agraït que una imatge…” vaig somriure, molt possiblement aquesta idea ha anat evolucionant cap a les babydolls i posteriorment a una Pris, per acabar escoltant…

I've seen things you people wouldn't believe. Attack ships on fire off the shoulder of Orión. I've watched c-beams glitter in the dark near the Tannhäuser Gate. All those ... moments will be lost in time, like tears...in rain. Time to die.