No em podia treure la lletra de la darrera cançó que havia estat escoltant abans d’entrar en el local…
Enemy of mine, I'll fuck you like the devil.
Violent inside, beautiful and evil.
I'm a ghost. You're an angel.
We're one and the same, just remains of an age.
Lost in a day dream, what do you see?
If you're looking for Jesus, get on your knees! (If you're looking for Jesus, then get on your knees! )
Els vaig localitzar quasi que els mateixos del darrer sopar, suposo que el tema de conversa seria el fet que la culpa que la pròpia espècie s’extingeixi per la debilitat natural en la procreació es deu no a vosaltres (que sou i esteu magnífics) sinó a la llet que vàreu mamar i que sembla que us va passar forces de les merdes que les vostres mares tenien, ja ho veieu, el problema no és una mala mare, sinó una mare amb una mala mama … i després està el tema de la recomanació de no menjar tonyina en el cas de prenyades i/o nens petits, tot i que no van trigar a dir que l’envasada si que es pot menjar, i jo (i em podeu titllar d’inculte) no acabo d’entendre si el problema ve dels dipòsits de materials pesants i d’altres que agafen aquests peixets, que en el cas de la tonyina fresca sigui perillós o directament delicat i en el cas de l’enllaunada no hi hagi cap problema (suposo que algú ens ho explicarà)… encara tenia la tornada al cap…
The end is coming,
Everybody run now,
We're gonna live forever,
Gonna live forever tonight,
Tonight, tonight.
La vaig veure a ella abans que la seva parella, el tipus estava uns metres més enllà repenjat a la barra amb d’altres tot mirant les tipes que els hi passaven per davant, vaig somriure al imaginar que passaria si ella fes només un xic d’allò que ell feia, la vaig saludar i ella em va retornar la salutació sense amagar els seus nervis, vaig veure les venes i artèries del coll movent-se amb els batecs del seu cor, li va faltar temps al tipus que algú li digués que estava prop de la seva femella perquè em vingués a veure “Saps, igual podríem fer un tracte tu i jo, te la podria deixar a un bon preu, perquè sembla que no pots estar sense ella…”, vaig somriure “No ho has entès, no puc estar sense tu, i no hi ha millor per què em facis cas que acostar-me a ella…” el tipus em va mirar, tenia clar el que anava a passar, podia marxar o quedar-m’hi, ell va actuar però algú s’hi va interposar entre ell i jo, la seva parella es va endur el cop caient sobre meu, vaig veure la seva sang i em va costar aguantar-me, la vaig agafar i voltejant amb ella vaig deixar anar una puntada que es va clavar en l’estómac de la seva parella, aleshores tothom ens va saltar a sobre, els que volien que allò s’animés i els que ja havien tingut prou animació per aquella nit… la vaig mirar, s’havia endut un bon cop, preguntar-li si estava bé estava totalment fora de lloc, li vaig apartar el cabell notant quelcom calent i conegut en els meus dits, la vaig apartar mirant al tipus, no era ni el lloc ni el moment, em vaig girar per marxar, vaig notar el tipus darrera meu em vaig girar deixant-lo passar, una empenta en la seva esquena i es va perdre enmig de la pista, moment que vaig aprofitar per sortir del local, un cop fora em vaig mirar els dits que encara tenien la sang d’ella… i jo sense poder-me treure la cançó del cap…
Angel or demon?
I gave up my soul.
I'm guilty of treason,
I've abandoned control. (abandoned control)
Your soul!
“Estàs bé?” no vaig poder evitar el somriure al girar-me “igual ho tindria de preguntar jo això…” ella va forçar el gest “Suposo que deus estar bé, ja m’han dit que no patís per tu, saps, encara que no ho sembli ell m’estima, sempre em diu que no em refií de tu, i sempre m’he preguntat el perquè, suposo que si poguessis em mataries oi?”, anava a respondre quan ella va seguir “A vegades em pregunto que és millor si una mort ràpida o una vida mortificada…”, els vampirs ens fem febles amb els segles, al començament ens alimentàvem del que trobàvem, ara cadascú cerca allò que més li agrada, ens estem humanitzant en aquest sentit, i en aquest procés acabarem per desaparèixer al renunciar al senzill fet que no hi té d’haver res d’especial en el procés de la nostra alimentació, no més de la que hi ha en la naturalesa… vaig somriure, la cançó havia acabat “Crec que et deuen estar buscant…” li vaig dir mentre em girava per tornar cap al cotxe, aquella nit soparia però no allí ni amb ella…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada