entrada 877 (any 3)

Fa temps parlava amb un tipus qui em deia que els revolucionaris es divideixen en dos tipologies, els que esperen que el món canvií amb els seus actes i els que senzillament volen ser recordats, i el divertit és l’intent d’aquests darrers per ser recordats deixant a un costat el present per centrar-se en el futur, quan el que realment els hi hauria d’interessar és precisament el present que volen canviar… ahir vaig tenir una conversa força interessant i que va tornar a posar en evidència la veritable naturalesa humana, parlava amb un tipus qui havia tingut un accident “domèstic” i els de l’assegurança li havien peritat de forma força beneficiosa l’incident, i el tipus tot explicant que era amic de tal i tal, i com li havien accelerat el peritatge i com quasi que li havien fet a mida, quan li vaig preguntar si li semblava bé el aprofitar-se dels amics el tipus va dir que si amb un somriure, aleshores li vaig exposar “Imagina que vas a un hospital, i resulta que darrera teu arriba un tipus conegut del metge d’urgència qui el fa passar abans que a tu, i per aquest fet la teva filla mora… suposo que ho trobaries bé també…” el tipus va saltar dient que no, que eren situacions no comparables, clar que no eren comparables, valents collons, en el primer cas sortia beneficiat ell i en el segon no, redeu com es pot esperar que siguin comparables!, els de la taula van somriure, ahir va ser una nit de cafrades fins i tot la música ho va ser, mentre fèiem la primera copa va sonar això… i aleshores un va fer l’acudit de la nit, sobre el que havia llegit d’una universitat americana de prestigi que intentava descobrir si era major l’atracció del mar sobre els lèmmings o si ho era la de les vies de tren pels paioponis (dividits en panxitos, maxupixus i pampaios)… i es veu que el tema va per allí per allí; ahhhhh i des de aquest espai us voldria fer una recomanació, la figura de la Luna Miguel de la qui em van parlar ahir, segons qui em parlava conté tot allò que sempre he desitjat: edat, talent i un punt de bogeria, vaja ideal per a un vampir… (a més d’una afició pels tatos i una mirada evocadora…), després de fer la recerca que pertocava no vaig poder més que somriure, “Voila, J’ai trouvé” (no hi ha com el francès per tal que els nois semblin més romàntics i ja no us parlo del francès en el cas de les dones, acte capaç de fer saltar les llàgrimes d’emoció a forces homes…), doncs res, us deixo el seu blog per si hi voleu passejar, i si, ja sé la pregunta, i si al final és un bluf?, doncs res, després de cinc-cents anys entre vosaltres ja hi estic avesat als blufs, a més i com em van dir “Veient la merda que ens regalen, a vegades val més la pena gaudir de l’embolcall que no pas del que conté…”, així que gaudirem del que es veu i ho omplirem del que voldríem veure i no ho tocarem no sigui que la realitat ens faci veure el que realment hi ha… fa uns anys un conegut em va convidar a passar uns dies a la seva casa de camp, el tipus té l’afició de fer salts en paracaigudes, vam estar la nit anterior parlant dels temps passats, de com per molt que es vulgui el que ha marxat senzillament ha marxat, l’endemà em va convidar a fer un salt amb ell, abans de saltar em va mirar dient-me “Un plaer vampir…”, el seu paracaigudes no es va obrir, i el imbècils preguntant-se com podia ser que un expert com ell patís aquell accident, sense voler reconèixer que no havia estat un accident, havia estat un senzill acte de decència moral i de ser conseqüent amb el que es pensa… recordeu, recordeu Luna Miguel…

Va, us deixo un parell (o tres) de cançons…

Cançó 0 si és el de la famosa....
Cançó 1
Cover de l’anterior…