entrada 897 (any 3)

El fets se m’han avançat, i em faran semblar com un “ocurrent del que ja ha passat…” i un senzill “blog oportunista”, ahir estava llegint un bon post d’un tipus que parlava de bases estrangeres en territori patri i hi havia comentaris sobre el fet que des d’aquelles bases s’havien fet observacions de platets voladors, i vaig estar a punt de fer un post (parauleta de vampir) sobre el fet de com “alguns” fan creure en el tema d’amenaces “exteriors” per tal de llençar-se a una cursa bèl·lica que de qualsevol altre manera no tindria cap justificació moral, ètica o de setze ous, així que sota la “improbable” invasió o existència d’una amenaça exterior tothom permet que se’ls gastin en joguines que poden ser del tot menys barates… i mentre li donava voltes al post, un tipus “molt organitzat”, vaja tot un ikeatorrista (si, si, ja sé que era noruec i no suec, però no hi ha acudits o xists perfectes…), doncs això que el ikeatorrista ell solet a oslet (xist dolent de dolent), ha fotut dos atemptats per llogar-hi cadires, perquè després ens queixem dels sistemes organitzatius llatins, aquí ni una vintena ho farien tan niquelat… i després encara esperaven que petés una altra bomba, perquè com en tot bon objecte de ikea sempre sobren peces, en aquest cas bombes… avui un tipus em deia que encara el faran passar per malalt i que en casos com aquest ell veu encertada la pena de mort, almenys dos punts d’aquesta observació m’ha fet somriure, primer que s’hagin de quantificar els morts per decidir lo de la pena de mort, un mort no cal, dos ja ho veurem, tres ens ho pensem, més de quaranta potser si que ens el carreguem i si passa de cinquanta doncs de cap al passadís de la mort… i després que el facin passar per boig, de fet suposo que deu ser més fàcil que tothom s’enganyi pensant que està boig que no pas acceptar que un tipus normal i sa pugui decidir fer una trastada com aquella, perquè aleshores la idea de que una persona com les que teniu al costat sigui un potencial cabron com aquell fa força més por que creure que sempre hi pot haver algun tarat per aquest món, (i no sabeu que enganyar-se no serveix per canviar la realitat només serveix per emmascarar-la i fer-la encara més perillosa), al llarg dels segles he conegut a forces tipus radicals i fanàtics, i tots ells sempre creien que feien un gran favor al seu país (nació, que queda més patri, i sempre, sempre hi havia algú darrera seu que els punxava per acabar de fer-los saltar, ara ja podeu cercar a aquest algú…), sembla que en aquest cas el tema estava en una espècie de neteja “ètnica” davant el perill que representaven per la societat del benestar que tenen muntada, i com ells diuen “Si no hi ha recursos per tothom i volem mantenir la repartició existent, aleshores senzillament sobra gent…”, i algú em comentava que en aquella illa també hi havia “nacionals” i que el tipus no va fer distinció, no he pogut evitar el somriure “Per ell, eren “contaminats” de fet encara pitjor que els propis immigrants de primera, segona o tercera generació poc importa, de fet per aquesta gent si no estàs amb ells estàs contra ells, i no hi ha res pitjor que un com tu que hagi caigut a la debilitat d’ajudar a l’enemic, aquests encara mereixen menys perdó, per tal que cap dels teus es plantegi ni tan sols la possibilitat de canviar de bàndol o ajudar a l’enemic, bé, ni tan sols gosi voler entendre’ls…”