entrada 894-3 (any 3)

Vaig entrar al local i com a benvinguda sonava…

You were standing in the wake of devastation

And you were waiting on the edge of the unknown

And with the cataclysm raining down

Insides crying "Save me now"

You were there, impossibly alone


Do you feel cold and lost in desperation?

You build up hope, but failure’s all you’ve known

Remember all the sadness and frustration

And let it go. Let it go


And in a burst of light that blinded every angel

As if the sky had blown the heavens into stars

You felt the gravity of tempered grace

Falling into empty space

No one there to catch you in their arms


Do you feel cold and lost in desperation?

You build up hope, but failure’s all you’ve known

Remember all the sadness and frustration

And let it go. Let it go


Do you feel cold and lost in desperation?

You build up hope, but failure’s all you’ve known

Remember all the sadness and frustration

And let it go. Let it go


Let it go

Let it go

Let it go

Let it go


Do you feel cold and lost in desperation?

You build up hope, but failure’s all you’ve known

Remember all the sadness and frustration

And let it go. Let it go

Estava apurant la copa, el regust del tiet Jack no amagava el que feia una estona havia ocupat el seu lloc, vaig aixecar el got i la cambrera va venir amb un gest de desaprovació “Cada cop veniu més entre setmana, no teniu ningú que us esperi a casa?”, la vaig mirar i ella va deixar l’ampolla al meu costat “Tu mateix, però si ets home per beure-te-la sigues-ho també per omplir-te tu la copa…”, vaig somriure obrint l’ampolla, no sabeu el que enyoro els taps de suro i el seu olor… vaig omplir la copa el regust sec del tiet va colpejar el meu paladar, tinc un conegut que quan surt, acostuma a beure per trobar sentit al que li diuen i per segons ell “Estar a l’alçada dels que parlen amb mi…”, estava donant tombs al got damunt la barra, la porta es va obrir i vaig veure entrar a un grupet de persones, gent jove que no treballa i es pot permetre el luxe de perdre un dimarts nit, la cambrera els va atendre, vaig notar un moment de pausa i com quelcom trencava l’ambient, no em va caldre girar per notar que quelcom havia canviat, la vaig olorar abans que obrís la boca i sabia qui era fins i tot abans d’escoltar-la “Hola!” les paraules dites per una persona jove em van colpejar, em vaig girar intentant mantenir l’equilibri i la dignitat “No sé si et deus recordar de mi…” vaig torçar el gest en un intent de demostrar indiferència vers aquella persona i ella va somriure “Em vas fer un curset fa un any, vas ser el tocacollons que va fer baixar la mitja a tots els rucs que ens vam apuntar perquè semblava que era una Maria la teva assignatura…” aquí no vaig poder evitar somriure “Tu vas aprovar, no?” “Coi, amb un cinc…” “Serà que no vas passar pel despatx a pujar nota…”, sabia que no ho tenia d’haver dit, entre d’altres perquè els professors eventuals no tenim despatx com a tal, i el seu “Pujar nota” hagués pogut esdevenir un bukkake de notes pujades… igual hagués pogut en una sola revisió pujar la nota de totes les assignatures amb professor masculí, vaig estar a punt de dir-li però la seva mirada em va fer callar, ella va mirar la copa i l’ampolla “Bé, et deixo, ja parlarem” va dir mentre marxava, vaig somriure, cada cop la gent intenta ser menys condescendent, vaig obrir l’ampolla per servir una altra copa quan va aparèixer un got al meu costat “Mira, si es tracta d’acabar malament perquè no fer-ho a parells…” la vaig veure, suposo que tindria els seus bons motius per intentar canviar-me, fa gràcia, sempre he cregut que són els vells qui han de canviar als joves, es veu que fins i tot en això estic passat de moda, ella em va mirar “I com t’ha anat el dia?”, vaig somriure, suposo que és la pregunta més neutral i que tothom espera, i jo si hagués estat educat li hagués respost “Bé, no et pensis, no ha anat del tot malament, aquesta tarda he entrat en una casa tot esperant que arribés la seva propietària, la tipa ha vingut amb la compra de la setmana, l’ha deixada a la cuina, ha aparcat al seu fill al parc del menjador i ha pujat a canviar-se, quan ha notat que quelcom no acabava de rutllar, quan m’ha vist rere seu en el reflex del mirall, la molt estúpida s’ha intentat tapar enlloc de marxar corrents, suposo que la decència està per sobre de la supervivència en la vostra societat, s’ha defensat com feu avui en dia, sense convicció, de fet alimentar-se de vosaltres esdevé tot menys divertit, la seva sang tenia un regust especial, el regust que tenen les dones en estat, tot i que també sang amb un regust a fracàs a vida avorrida, a vida totalment normativitzada i normalitzada, l’he deixat caure al brillant parquet de l’habitació mentre avisava que la passessin a recollir, un cop al menjador i mentre tafanejava he vist al nen que em mirava, sempre m’ho han dit “No has de deixar testimonis…”, m’hi he acostat, no sé si li he fet un favor a ell o a la humanitat, però els nens petits tenen la tendència a tenir uns colls força fràgils, he advertit que no agradava la idea de netejar dos cossos, al que els hi he preguntat si tenien cap problema, i com no podia ser de cap altra manera, m’han contestat que no, que no en tenien cap, i després he decidit venir a veure si em podia treure el regust d’allò que algú força benèvol hagués nomenat sang i que personalment podia haver-li donat forces d’altres noms…” la vaig mirar i senzillament li vaig dir “Bé, el dia bé…”, la nit va anar passant i ella es va acostar cada cop un xic més per agafar la copa que cada cop quedava més a prop meu, en un moment de la nit la tipa va recuperar un xic de sobrietat per dir “Fas una olor estranya… no recordo haver-la olorat mai, no sé, però m’és familiar i no sé de que…”, vaig somriure mentre li servia una nova copa, l’olor era a mort, l’olor que tenim els vampirs quan ens hem alimentat… de fons sonava…

God bless us everyone

We're a broken people living under loaded gun

And it can't be outfoght

Can't be outdone

It can't out matched

It can't be outrun

No


And when I close my eyes tonight

To symphonies of blinding light

God bless everyone

We're a broken people living under loaded gun

No

Oh

Like memories in cold decay

Transmissions echoing away

Far from the world of you and I

Where oceans bleed into the sky.