entrada 905 (any 3)

Si hi ha quelcom que em sorprèn dels humans és la capacitat per mentir que teniu, i la gràcia per fer-vos-ho venir tot al vostre costat, un tipus em comentava com de contenta estava la seva parella amb les seves aficions quan van començar a sortir i en canvi com es queixava ara, no he pogut més que mirar-lo tot preguntant-li si ell va ser força més sincer, i després d’un silenci ha deixat anar un buf i ha marxat amb l’eterna frase de “Amb tu no es pot parlar..., jo ho vaig fer per ser educat i ella en canvi em va enganyar...”, és el divertit del tema, el fet de voler algú al costat sigui com sigui i l’acceptació de tot el que fa el tiu/a sota la premissa de “Ara que en tinc un/a no la caguem...”, i clar, passats els dies un valora que molt possiblement aquestes acceptacions “tàcites” ja no justifiquen els polvos, perquè no hi ha res que perdi valor més ràpidament que els polvos repetitius amb la mateixa persona, vaja tal com un IBEX qualsevol i a més de forma exponencial, quan més us allunyeu del polvo inicial estaríeu disposats a canviar cada cop més polvos “repetitius” per polvos que aportessin quelcom nou (i obviament amb algú nou, que el que teniu al llit ja us el coneixeu massa...), tot això venia perquè aquest cap de setmana parlava amb un tipus qui va portar el cotxe a un mecànic que un conegut li havia dit que era força bo, doncs res que poc després de treure el cotxe aquest va començar a petar malament i va acabar al taller de sempre, al taller d’aquell tipus que no traga però que resulta ser dels pocs capaços de parlar el llenguatge dels cotxes, del tipus aquell que “ronronejava amb el cotxes” com diu el meu conegut, doncs res, que el que li va molestar no va ser que li prenguessin el pel, sinó que el seu conegut li digués que ell mai li havia dit que el trinxaire de cotxes inicial fos un bon mecànic, i que si se l’havia cregut no era problema del tipus, que el que ell li havia dit havia estat un senzill comentari i encara que ho havia fet per solucionar-li un problema, i que ja li valia al meu conegut de fotre-li ara la cavalleria pel damunt... com deia l’amo del cotxe “A vegades la gent parla un xic massa, no saben valorar la distància que hi ha entre el que és correcte i el que és senzillament excessiu...”, doncs res, que li estava donant voltes a aquest fet, al fet que mentiu senzillament per mentir, com una eina natural per cobrir les vostres vergonyes, perquè el problema no és que sigueu vergonyosos, el problema és que els altres se n’adonin de com ho arribeu a ser, fa temps un general em deia “Nomes vull al meu costat aquells que reconeixen més derrotes que victòries, bé sigui perquè els que no ho fan menteixen o per una senzilla regla de probabilitat, qui sempre perd algun dia li tocarà guanyar i el que sempre guanya algun dia li tocarà perdre...”, doncs això, que la sinceritat no és precisament del que aneu sobrats i davant la demanda de més sinceritat vosaltres aporteu un plus de camuflatge sota mentides que en el fons no deixen de ser més que la veritat que vosaltres voleu, i encara us cabregeu quan algú us la qüestiona...