La força del vampir recau en el fet que ningú creu en ell

dissabte, 9 de juliol del 2011

entrada 884 (any 3)

Ahir vaig veure una frase que segur que farà les delícies a alguns dels que han passat (tot i que fa temps) per aquest espai… “Amat victoria curam”, tot i que m’he preguntat, i perquè no en donem dos al preu d’una?, total estem en una època de rebaixes morals entre d’altres així que… ací la teniu “Audentes fortuna iuvat” i després ja em direu amb quina de les dues us quedeu o si en voleu fer un mix… ahir em va convidar un tipus a fer un cafè, i com que té la meitat de la plantilla de vacances em va obligar a acompanyar-lo a una oficina de serveis XXX, només entrar i després del preceptiu numeret per agafar tanda el tipus es va girar “Això és així?, vull dir, el que veiem és real?”, el tipus va proposar no menys de quinze mesures perquè aquella merda de servei fos mínimanet eficient, vaig somriure “Mira, no volen ser eficients, no volen atendre més gent per període de temps, senzillament volen que passi el temps i marxar cap a casa, ahhh i que els hi paguin a finals de mes..”, el tipus es va escandalitzar “I on queda l’esperit de superació?, saps on estaríem si tothom fos com ells?” “Doncs un xic, només un xic més enrere d’on sou…” el tipus va callar per respondre una mica més tard “En això tens raó… mira tothom cagat per les màquines i aquí tenim un exemple de les primeres màquines biològiques… tot i que caldria preguntar-se si podrien servir per quelcom més… ja saps, la repetició dels actes perverteix i deforma…”, aquí una de les tipes se’l va mirar no massa finament, vaig somriure, la gent al final no vol la sinceritat ni la veritat, senzillament volen allò que poden tolerar sense molestar-se… el tipus em va assenyalar el fet de la quantitat de pasta que s’arriba a enviar per girs o WU “Ja ho veus, elles venen a currar i allí s’ho passen bé rebent la pasta, perquè després diguin que no copiem els models naturals, la d’abellots que mantenen, tot i que ningú els hi deu haver dit que les pobres abelles acostumem a morir en l’intent… suposo que podrien viure millor si no enviessin res, tot i que moralment es sentirien pitjor…” ara les mirades ja eren força més crítiques i jo em preguntava en quin moment algú d’aquells homínids ens llençaria qualsevol cosa pel cap, d’entre el personal i havia una noia joveneta que es mirava al meu conegut i li anava llençant somriures, el meu conegut ho va ignorar i la noia tota agosarada li va dir un “Hola!” pel to, per com anava vestida, per haver-se arreglat les bragues abans d’obrir la boca i per la mirada, fina, fina, fina i segura no era aquella noia, veient tot el tou de cartes que duia vaig concloure que deuria ser d’alguns del projectes d’integració que tan bé funcionen al país, el meu conegut la va ignorar i aleshores una de les tipes del lloc li va escopir “Molt que critica però bé que és incapaç de ser un xic educat…”, el meu conegut va somriure “Miri, no es confongui, jo soc força educat, però aquesta noia vol més que algú educat, oi vaileta?, i jo quan parlo amb alguna desconeguda acostuma ser per follar-me-la i no sé si entrarà en els seus codis morals que me la folli a ella…” va dir assenyalant a la noieta, que no va canviar el somriure en cap de les paraules d’ell, una dona gran se’ns va acostar canviant-nos el número, “Si és que s’ha de veure el que fan alguns… fill no et deuen estimar massa” “Tot depèn del que pago…” va dir el meu conegut tot perplex per seguir “Tu entens quelcom?” em va dir mirant-me, aleshores va petar el nostre nou número i després de ser atesos per algú qui segons el meu conegut o era nou o directament un inepte (igual força apte pel seu lloc de treball, però inepte en resum) vam sortir del local i el meu conegut em va dir “Saps?, hi hauríem de tornar més sovint, no em diguis que un no surt pensant que sort que no són aquests els que manen…” vaig somriure mentre un que entrava ens llençava una mirada fulminant… ja per la nit vaig enxampar un programa on sortia una mare i una filla que eren fans (ambdues) d’algú qui diu que canta (bé, cantar tothom pot cantar, aquest diu que canta bé), i veient-les a elles que no es podien gastar res en educar-se i si quatre-cents eurets (de res) en colònia per tenir opcions d’un sopar a soles amb el seu cantant vaig concloure que la invasió ha començat i que estan força més a prop del que us penseu…

7 comentaris:

Anònim ha dit...

I què volen dir?El traductor no m'acaba de fer una traducció exacta.

Molon labe ha dit...

Ummm, i jo em pregunto de que serveixen els diccionaris i les classes de llatí :)... (És broma!), a veure si li puc ser d'ajuda, que a vegades costa tenir la idea i escriure-la...
Amat victoria curam: La victòria aprecia la preparació...
Audentes fortuna iuvat: La fortuna somriu als audaços

Tot i que no li garanteixo que siguin del tot correctes, recordi que quan jo vaig nèxier el llatí ja no era el que havia estat...

Anònim ha dit...

Gràcies.

Ana Carles ha dit...

Ufff, tantes frases en llatí… encara em fotré calenta!!

Lo que li deia, qui és vostè?? Tanta amabilitat en la seva resposta, està clar que li he caigut sempre com el cul jo vamos! jajajaja!

Molon labe ha dit...

Miri que m'enganxa lluny per un calentón :) ......
I miri no menysprei el cul que encara no es podrá seure.... i que fa en una entrada del juliol es vol suicidar i no sap com :)

Ana Carles ha dit...

Miri m’ha agafat el “puntaso”, però ja paro que he arribat al límit del que la meva neurona pot suportar.

Molon labe ha dit...

Ben fet, ben fet....