entrada 880 (any 3)

Alguna cosa va malament en aquest blog, per què el tenir més visitants de Malàisia que no pas dels països veïns indica que quelcom falla, ja que et facin més cas un parell de malaios que no pas els que et poden llegir i entendre’t (igual es tema està en això, en que si se m’entén no té gràcia el que escric…), i més encara quan qui fa la visita és un pobre i avorrit bot malaienc que pobret deu haver decidit visitar a l’il·lús tontet del país dels pirineus, tot pensant que aquells que vivim aquí no deixem de ser més que uns profanadors de tombes (ara és quan poden anar al google a cercar l’origen del mot pirineus…), avui parlava amb un tipus qui em comentava lo fàcil que és provocar el pànic (i després d’escoltar-lo he decidit que no lo fàcil, sinó el perillós que és que alguns tinguin temps per pensar), el tipus m’explicava “Imagina de posar un explosiu en les llaunes de begudes, de forma que al obrir-la la tanca metàl·lica fes contacte i kabummm, no caldria fer-ne masses, l’important seria la distribució i ja tenim un joc nou la “llauna russa”, i no vegis la propaganda per algunes marques… brutal eh?”, no he pogut més que tornar-li el somriure tot esperant que li aixequin el veto d’Internet que pateix, i que pugui navegar de nou per l’espai virtual i més exactament per les pàgines de delicioses asiàtiques lleugeretes de roba… a la feina a més ara estan que salten, tenim una tipa que sempre truca al seu amant a la mateixa hora (fa allò tan humà de que si una cop funciona sempre haurà de funcionar si es fa tot igual…), doncs res com que a més la tipa no es tallava en la seva conversa algú va tenir una pensada genial, va trucar al seu marit i li va dir “Calla i escolta…” i va punxar la trucada de la tipa, òbviament l’escàndol va ser majúscul i va venir de que la tipa volia denunciar a qui havia “violentat” la seva intimitat valents ovaris… avui precisament estaven parlant sobre la correcció o no del fet, quan li han dit a un dels presents “Què, ja m’han dit que vas fer parlar el diumenge!” la meva mirada de curiositat (torno a dir per enèsima vegada que els vampirs som curiosos de mena), ha fet que m’ho expliquessin, aquest cap de setmana hi ha hagut una cursa per la lluita contra el càncer de mama i resulta (i sempre segons les paraules del meu conegut) que ell hi va anar tot pensant que la cursa era “pel càncer que són algunes mamas…”, i un cop allí quasi que el foten fora perquè allò era una cursa “femenina”, després que ell fes valdre el fet que també hi ha homes que el pateixen, i que ell corria en la seva representació el van deixar córrer això si, després de fotre-li una camiseta rosa que estava de cuco que no veas… doncs res, ell indignat perquè ens deia que s’estava reservant pels darrers metres i que li van advertir que ni se li passés pel cap d’intentar guanyar la cursa… com ell deia “Vaig passar més por allí que nedant a l’Amazones entre piranyes…”, no he pogut amagar el somriure, no sé si hi hauria moltes diferències, i heus ací que tenim un exemple de transgressió o d’atac… vosaltres mateixos…