entrada 889 (any 3)

Parlava amb un tipus qui em deia que cada cop és més difícil trobar a alguna noia que no vingui “acompanyada”, de fet i a partir de certa edat les segones oportunitats sempre venen amb paquets dels primers desastres, el tipus em comentava que la darrera tipa que va conèixer un dissabte per la nit, després del polvo preceptiu i que justifica el que et pugui caure a sobre qualsevol petició, li va preguntar si li venia de gust quedar l’endemà, el tipus va dir que si tot pensant en repetir la follada, la tipa li va donar lloc i hora i a ell ja se li va fer estrany que quedés tan aviat, just aleshores ella li va deixar anar “Per cert, vindré amb els meus fills, espero que no et molesti…”, el tipus només per curiositat va preguntar de quants fills estaven parlant per veure si portava la pilota de basquet o directament la de futbol, i ella sense perdre el somriure li va dir que tres, dos femelles i un mascle, ell va somriure i va acceptar quedar només per veure de que anava el tema, per la tarda em va trucar dient que qualsevol tortura que poguessin idear els paios més posats en el tema es quedava curta a l’experiència de tenir d’aguantar als monstres dels altres, primer perquè a la mínima que poden els gremlins et deixen anar un “Tu no ets els nostre pare….” Tot seguit d’un “I el meu pare més…” a tot el que diguis, i la mare aguantant, el meu conegut va estar a punt de sentenciar amb un “Doncs mira, qui es folla a ta mare ara soc jo, no el teu pare que es deu matar a palles o dant pel cul…”, després la sentència de la mare davant qualsevol intent de civilitzar aquells monstres de “Tu no els entens perquè no són fills teus/no tens fills…”, i el meu conegut sense perdre el somriure pensant “I tant que no són fills meus, perquè si ho fossin o serien millors o senzillament no serien…”, després veure sorprès com el brivall de curta edat es pega amb tot Deu per pujar al tobogan i un cop a dalt mirar cap avall i fotre’s a plorar, i la tipa que et mira dient “No penses fer res?”, al que ell pensa que igual podria trucar als bombers per què facin un rescat al tobogan tot dubtant si cal trucar als del grup de salvament d’alta muntanya o als de salvament d’animalons en circumstàncies estranyes, això o fotre-li directament un tret a veure si queia, però res que el va ajudar a baixar i un cop a terra el monstre ni se’l mira i se’n va disparat cap a sa mare… vaig estar rebolcant-me una estona amb les seves explicacions i li vaig preguntar si la pensava deixar, i aquí el tipus va dibuixar un somriure, tot dient que igual no, que mira es podia follar a la mare tot esperant que les nenes deixessin de ser menors, com ell deia, tenia garantida carn tendre per forces anys i si mai es cansava del sexe femení sempre li quedaria el monstre masculí… no vaig poder més que dir-li que era un tipus pragmàtic, vaja el coi de pragmatisme fet persona, i com ell deia, “Tot el pack pel mateix preu no vegis!”, i això que encara no han començat les rebaixes, així que ja us podeu anar agafant els matxos o cordant-vos el cinturó…