entrada 898 (any 3)

Avui mentre feia el cafè aquest matí m’he vist immers en una situació força semblant a un dels anuncis que ara fan per la caixa tonta, teníem una taula amb un grupet de noies a qui una li ha sonat el mòbil i després de mirar qui trucava ha dibuixat un somriure i s’ha allunyat un xic de la taula, a prop hi havia una altra taula amb un grupet de nois, i un que se la mirava sense dissimular-ho massa, quasi que el podia escoltar dient “Jo et portaré l’esmorzà al llit, i no només un dies, tota la vida, i tu en canvi només has d’estar amb mi…”, els vampirs tenim l’orella fina i encara més aguditzada per la natural curiositat que tenim, la tipa estava parlant amb un paio i ella li deia que tenia problemes per seure després que ahir per la nit li rebentés el cul, tot això sense poder evitar un somriure morbós que encara ha encès més al tipus de la taula, mentre ella li explicava que tot i rentar-se aquest matí s’ha llevat amb les calces tacades i que no era seu… (suposo que aquesta noia ha bescanviat la poma per una bona escorreguda i ha redescobert la llei de la gravetat, que redescobrirà a partir dels quaranta quan ni cremes, ni sostenidors ni hòsties li salvin de tenir els pits caiguts), suposo que l’angelet del telèfon no li demanarà ni que estigui al seu costat, ni tan sols que es preocupi per ell, senzillament li dirà que espera que tingui el cul a la seva disposició i que vigili el seu cos, sota el perill que es decideixi per un altre cul, bé, fet i fotut, segurament es decidirà per un altre cul igualment, com diuen els francesos “La gentilesa estarà en si li diu o no, perquè ja se sap que tot engany no conegut no deixa de ser més que un presumpte engany…”, la tia ha penjat i ha mirat al de la taula, veient la cara de badoc del tipus ella ha forçat un somriure i allí he vist que com per art de màgia la nena passava a ser dona, just en el moment que ha avaluat que no cal tenir només un home, de fet un pot mantenir-te i encarregar-se dels que has cagat/parit i un altre et pot partir el cul, perquè total en aquest món una ha vingut a passar-s’ho bé…, avui també escoltava per la caixa tonta com els nòrdics estaven del tot preocupats perquè com ells deien el tipus que havia fet de ikeaterrista era “Dels seus…”, suposo que aquesta decència alhora de reconèixer el fet que el tipus era un dels seus bons veïns, d’aquells que surten d’un model d’educació de kllons, que recicla, que està socialment integrat i que paga els seus impostos, i que tot i així va invertir dos anys de la seva vida (que ja és estar avorrit) per perpetrar dos atemptats per llogar-hi cadires, suposo que en el cas de que fos d’aquí es cercarien forces noms per tal d’evitar precisament aquesta identificació entre el monstre i vosaltres, i de fet, en el fons ells no s’estranyen, perquè com em va dir un oficial alemany fa uns anys “A ells no els hi podem ensenyar res, de fet molt possiblement ells ens podrien ensenyar a nosaltres sobre com tractar als que no són com nosaltres…”, un sociòleg em va dir fa temps “Tota societat té els seus monstres i les seves morts “no naturals”, si mai una societat et diu que ella no, el que pots tenir clar, és que tenen una gran capacitat per amagar-les, perquè de tenir-les les tenen…”