entrada 903 (any 3)

L’altre dia em comentaven que el blog està a punt d’arribar a les 1000 entrades que no pas als mil posts, tot això ordinalment parlant... amb tot i veient com s’han anat succeint els lectors del blog crec que ja fa estona que he superat la LD50 de bona part dels mateixos, aprofito per dir-vos que encara hi seguiré un xic més a veure si al final aconsegueixo arribar a la categoria de DBBR (death by blog reading)... bromes a part, parlava amb un tipus no fa massa qui em comentava un teoria força interessant, segons aquesta hi ha una tendència a creure que per molt que s’estudiïn els eventuals desastres que puguin venir i per molt que es teoritzi sobre els mateixos, sempre hi haurà una component casuística sobre la que no es podrà actuar i una component humana que és molt difícil de contextualitzar, perquè tot i que és conegut que els humans us moveu com ovelles, tothom també sap que el pastor sense gos poques ovelles podria moure, així que aquesta teoria diu que de tan en tan s’han de provocar veritables desastres “reals” per tal de veure el comportament de les teories que s’han anat desenvolupant, perquè com tothom sap una desviació en origen de pocs centímetres pot arribar a ser de kilòmetres al final, i per molt que “molesti” cal periòdicament veure si els estudis es compleixen, i davant l’estúpida però moral de pregunta de: “I què collons passa amb els pringats que l’espitxen?” la resposta té un gran valor ètic “Són persones que es sacrifiquen pel bé de la resta, i sempre es mira que el seu número sigui contingut, de fet també forma part de l’estudi....”, valents collons, suposo que com ells no corren el perill de ser “escollits” per aquests experiments es vesteixen la bata blanca i es dediquen a veure com els altres es comporten... de fet i saltant les distàncies, vaig recordar aquesta idea llegint alguns blogs on sembla que hi hagi gent tocada per la vareta de la sapiència absoluta, sense recordar les paraules d’aquell qui deia “Senyor lliuri’m dels ignorants que no m’entenen i dels savis que no em volen entendre...”, perquè tan perillós és un ignorant com algú que es creu massa “coneixedor”, fa temps parlava amb un bibliotecari qui em deia que no podia més que somriure cada cop que un d’aquests “savis” li demanava un dels seus incunables, la mirada de menyspreu que li llençaven cada cop que els hi portava els llibres no podien més que fer-lo riure, tot pensant que aquells pensaven que ell no en tenia ni idea del que tenia entre mans, un dia em deia “Mira, la majoria senzillament llegeixen i es creuen el que han llegit i en fan una veritat absoluta, perquè senzillament no hi ha res o ningú que ens pugui garantir que allò que tenim escrit és el que realment va passar, tot i saber que la història la viuen molts però només l’escriu un...”, fa anys que els conec i sé que ell sol ha llegit força més que els que van a fer les seves tesis o tesines, i aquests estirats si senzillament preguntessin “Ep mestre, quin llibre em recomana per aquest o aquell tema...” acabarien força abans, perquè recordeu que les aparences enganyen, i no tothom vestit de certa manera és allò que representa... la vida és un vodevil i tothom un senzill i pur actor...