entrada 903-2 (any 3)

Avui he assistit a una escena que no ha pogut més que treure’m el somriure, en plena operació orgiàstica de tancament d’un projecte el cap del mateix s’ha posat amb la secre per anar imprimint i relligant informes, estaven en plena tasca quan un parell de les tipes masmas i muimui de l’empresa han passat pel voltant i una d’elles no ha pogut més que dir-li: “Vaja, i com se sent que un tipus tot i amb quatre carreres acabi relligant informes?”, el tipus ni tan sols les ha mirades tot dient-lis: “No massa malament, perquè veient on han arribat i les capacitats de les que tenen “alguna” carrera no em sento gens defraudat...”, doncs res, que les tipes han muntat en còlera tot dient que ell els hi havia faltat al respecte i ell sense parar de relligar que els hi ha dit “Veieu com segons davant de qui em sento bé...”, en el fons tothom sap que no molesta qui vol sinó senzillament qui pot, res que les tipes han seguit amb la seva queixa, perquè elles havien fet un “senzill” comentari no exempt de certa i fina ironia i el tipus havia estat càustic i amb una clara intenció d’atacar-les; com podeu veure les coses sempre són segons de la riba des de la que es miren..., ahir vaig tornar a estar al seminari del que us vaig parlar fa uns dies, anava acompanyat d’una persona a qui li havien recomanat d’assistir-hi per tal de que pogués aplicar el que allí s’explica al seu departament de recerca i desenvolupament, docns res que hi érem i vam veure com varen ajuntar a la gent al centre de l’estadi i els hi van dir que es tapessin els ulls amb els obis (cinturons de tela), un cop tots cecs els mestres van agafar a cinc persones i les van portar en forma de pentàgon al fons de la sala, i van dir a la resta que es moguessin per instint cap allí on es sentissin més atrets, al cap d’una estona els tipus estaven tots al voltant del cinc formant grups però sempre al voltant d’un dels cinc, després se’ls va tornar a portar al centre a cegues i aquest cop es van deixar els cinc rodejant-los, se’ls hi va ordenar que fessin el mateix i la sorpresa va ser com en aquest cas la gent va anar al fons de la sala allunyant-se dels cinc, un cop tots amb la vista recuperada el mestre ho va explicar, en el primer cas els hi havia demanat al cinc que cadascú pensés en un valor “positiu” que ells havien seleccionat, i després se’ls hi va dir que pensessin en un valor “negatiu” que també els hi havia estat dit, aleshores es demostrava com les sensacions positives atreuen i les negatives rebutgen, encara que no siguin dites, encara que no siguin manifestes, la gent té la capacitat per trobar-les i la reacció natural és la fugida davant les mateixes, després van estar practicant i a un dels pobres tipus en un exercici on s’entrena l’estocada al coll, doncs res que el tipus aconseguia que en lloc de tocar-lo el shinai dels adversaris, aquest es desviés i acabes per roçar-li sempre el coll enlloc d’acabar en la protecció que hi ha just davant de la gola, el mestre se li va acostar i li va dir “No pensis en negatiu, no tinguis por, senzillament relaxa’t i digues que no prendràs mal en aquest exercici, no pensis en el que pot passar (del que tu tens por), pensa en el que vols que passi, i que no és més que et toquin bé...”, el tipus s’ho va repensar una estona (com a bon occidental) però al final va decidir provar-ho el resultat va ser màgic, les estocades de l’adversari van anar totes on havien d’anar, com deia el mestre “Hi ha coses que es veuen i no es poden explicar, i això no fa que no siguin certes, senzillament fa que estiguin fora del nostre abast de coneixement...”