entrada 896 (any 3)

És l’època dels comiats vacacionals, i de la tornada dels “primers”, d’aquells que van obrir (amb valentia i dos collons) camí, amb la seva marxa de gaudiment dels dies cobrats però no treballats... és divertit com n’hi ha que tornen força més cansats que no pas van marxar, fent cert allò que les vacances a vegades cansen més que no pas la feina, a l’empresa tinc un conegut que senzillament els hi pregunta si es llevaven aviat, i davant la resposta de “No, que no calia matinar” ell diu: “Veus, no ho entenc, jo quan tinc dies per a mi, m’aixeco molt aviat per gaudir-los al màxim i no els perdo dormint, igual perquè tinc ganes de viure’ls més que no pas de senzillament deixar-los passar...”, amb el tema aquest de la sortida de les vacances fa temps que en un petit comitè (segurament els altres no entendrien la nostra activitat), doncs bé, en aquest petit comitè ens dediquem a fer juguesques per veure qui la palmarà en algun accident de tràfic, qui s’ofegarà, les parelles que acabaran separades, les prenyades pel marit impotent (que a l’estiu aquests miracles es donen)... i després a la tornada mirem com ha anat el tema i fem el respectiu repartiment de premis fillputescs, de fet el divertit és com veure parelles que més o menys s’aguanten durant l’any i que acaben per engegar-se a la merda després de vacances, com em van dir una vegada “Estan preparats per aguantar-se algunes hores, però no pas per fer-ho tot el dia... de fet en vacances és quan arribem a descobrir el que hem canviat i el poc que coneixem avui en dia a la nostra parella...”, davant això que millor que unes vacances separades i de les que no calgui explicar res; avui un dels temes de conversa ha estat el fet que en un dels diaris hi ha el famós joc de trobar les set diferències entre dues fotos, doncs res, les fotos eren de l’equip femení de basquet i l’escàndol ha estat quan una de les diferències feia referència a la superfície/volum mamària d’una de les jugadores, que per art i màgia del photoxoping va incrementar-se, i clar, les erices cabrejades en peu de guerra i tamahawk en mà a la recerca del responsable, tot i les explicacions que l’estiu ja porta aquestes coses... i sinó com a mostra el comentari d’ahir, després d’una reunió amb una delegació d’una altra empresa la resposta a la pregunta: “Com ha anat?, que tal eren?”, va ser “Tenia uns pits saltarins... un terratrèmol no massa fort i ja tenim una altre affaire boys, boys, boys...” i el somriure de tots els presents... això a l’hivern us puc assegurar que no passa, de fet per a un vampir els humans no deixeu de ser una panda de brivalls amb ganes de sarau i que aprofiten la mínima per liar-la, i els que no són així no deixen de ser una panda de grisos que com deia aquell: “Senzillament fan la seva feina i poc més, la clara diferència entre viure i senzillament existir...”, doncs això, que la frase d’aquest estiu per lligar podria ser aquesta “Vius o existeixes?”, al que la resposta de la “beachy xoni” sera un “Eing...” mentre et mira de dalt a vall preguntant-se on tens el tattoo perquè són lo mas de lo mas i lo mas xupi de lo xupi, això mentre el “Xiringu Joshua” demana la seva birra tot dient “Esa de los ciudadanos del mundo que mola el anuncio” sota la mirada dels gafapastis que demanen “Aquella que té la cançoneta pop del moment, i el clip super treballat i ben dirigit que demostra com es pot combinar art i naturalesa...”, total i com deia aquell ahir, hauria de venir el Morrissey i currar-los tots a hòsties per lo mainstream dels collons que són, això si, imbècils per demanar una cervesa en funció de l’anunci i no pas en funció de la pròpia cervesa, igual, perquè en el fons són incapaços de diferenciar-les... com em deia un conegut “Amb els ulls clucs es força difícil diferenciar un cony d’un altre, elles ho tenen més fàcil, però en el tema de conys és tot un art...”, doncs amb la cervesa suposo que igual, com deia un tipus “Totes les cerveses a l’estiu són bones, i els pixats la menys bona...”