entrada 892 (any 3)

Aquest cap de setmana, la imatge ha estat la del tipus que han tret d’un bar (on s’havia fet fort) mig nu i tractant-lo com si fos el resultat del creuament entre l’Alien, el Depredator amb ascendència de Terminator, i un xic de Torrente Simpson... estic d’acord que si un tipus entra en un bar amb una pistola de fogueig i segresta a dos paios, a qui han de currar a hòsties són als dos tipus que no saben distingir una pipa de veritat d’una d’aquelles del tot a cent (del tot a un euro i escaig ara...), ara no em direu que el muntatge ha estat de xuli que flipes, tot el carrer ple de polis, el projecte d’hombres de Martínez (versió espanyola dels de Harrelson) desplegant-se pels carrers, teulades, cases de particulars... i després la figura dels negociadors... com diuen a Cambrils “Massa motor per a tan poca barca...”, i clar com no podia ser d’una altra manera el tipus deixant-se agafar, i després l’escarni públic que només va faltar que el lliguessin en un remolc i el passegessin pel poble sota el crit de “Hem agafat al segrestador, hem agafat el segrestador...”, fa temps vaig conèixer a un negociador, i el tipus em deia “Mira, només que et parlin ja vol dir que no tenen clar el que estan fent, de fet els que ho tenen clar no negocien, senzillament demanen i no volen perdre el temps... perquè la primera regla de tota negociació és senzillament que per poder negociar s’ha de voler fer-ho...”, ara, no m’imagino als tipus parlant amb el segrestador i la cara que se’ls hi deuria quedar quan el tipus va dir que estava a l’atur, depre, que no hi havia futbol i que volia els seus cinc minuts de glòria, doncs res, com deia aquell “Haya gloria y mañana paz...”, i els tipus amb un somriure “Quieres tus cinco minutos de gloria, pues chaval te vas a enterar de lo que es la gloria...”, i res que s’han cobert tots de glòria amb l’actuació i ha quedat clar que teniu uns cossos que t’hi flipes per atrapar a delinqüents hiper-mega-super perillosos, vaja que qualsevol mafiós s’ho pensarà abans de venir al vostre país, no sigui que es trobi amb aquests nabocops i el detinguin... poc després llegia en un blog un tipus qui parlava sobre la crisis alimentària de la banya d’Àfrica, i tot i que el post estava genial (qualsevol post que no sigui dels meus està genial normalment), les respostes no tenien pèrdua, em fa gràcia la conjugació de les persones verbals, mentre el “jo” detecta i denuncia el problema, el “ells” l’ha de resoldre, no acostumo a llegir mai que cap “jo” digui que resoldrà el problema o que farà res per fer-ho, perquè clar està el vergonyós és que “ells” no facin res, i el més divertit és quan un tot ofès es queixa dels “ells” pel poc que fan però deixant clar que per molt que facin la situació del “jo” no ha de canviar que prou fotut està un, i tot això mentre es tiren les restes del menjar del diumenge, sota la idea que “És de vells i de cutres menjar el mateix per dinar que per sopar...”, i sabeu?, el problema no és que passin gana i l’estiguin palmant, fins i tot no és que no hi hagi cap laboratori d’aquells que “accidentalment” descobreix un brot d’un bitxu que casca a força població “sortosament” concentrada per allí... el fotut està en que quan vegin que no els hi queda res més que morir de gana i que aquí ens sobra de tot, s’aixequin i ens demanin (i no massa educadament) la seva part... perquè aleshores molts dels que ara diuen “Pobrets negrets” passaran a dir “Kllons de negres, que els hi enviïn l’exèrcit!”, que hi voleu fer... sou senzillament així...

I per començar el dilluns us deixo una conçoneta...