entrada 888 (any 3)

Sembla que la programació i contra programació d’anuncis està en marxa, si fa poc es va estrenar el coi d’anunci de l’estiu, ara m’he trobat amb la rèplica, i que voleu que us digui, en el fons no sé amb quin quedar-me, és més, si es bescanviessin les imatges quedaria bé per les dues marques, i si canviéssim la música també, el que em porta a pensar que si canviem la cervesa doncs els mateix i com em deien “Quan en un anunci la gent es queda bocabadada en l’anunci sense veure el producte malament, i quan dos anuncis poden anunciar el mateix producte de forma semblant malament i mig, perquè o poc s’han esforçat els creatius o massa han copiat…”, amb tot us deixo el darrer que he vist, que com he dit, malament, malament no està veient com va el panorama de la publicitat… avui tocava dinar de comiat, de fet la història té la seva conya, tinc un conegut que gestiona una empresa que pertany a una multinacional, en aquesta empresa hi ha una petita cadena de muntatge, i se’n surten força bé, de fet han anat aplicant la màxima hispànica del “màxim resultat al mínim esforç” i han trencat forces pautes de treball fent-les força més eficients el que els hi permet de tenir certa flexibilitat per arribar tard, sortir abans i fer no tan sols un sinó dos o tres cafès en horari laboral, doncs bé, els caps de la multinacional, van decidir que implantant aquell sistema (el de curro no pas el de escaqueig, tot i que en els altres països on estan implantats la gent no té la mentalitat dels benaurats mediterranis…), així que van dir que farien una deslocalització geogràfica, que xapaven l’empresa i se’ls emportaven tots a la seu central (magna fàbrica on les hi hagi), òbviament hi va haver una revolta a l’empresa perquè la gent no va voler marxar, i la multinacional va amenaçar amb tancar les portes, després de discussions i veure per on anaven els trets, els representants dels treballadors van oferir la possibilitat que “les ments pensants” de l’optimització dels processos podrien ser els que anessin a la seu central i implantar-los allí, i de pas podrien deixar a la resta dels treballadors tranquils una temporadeta, els capitostos van acceptar així que els representants dels curreles van reunir a la plantilla i els hi van explicar el tema, òbviament els tipus proposats per anar a fer les colònies lluny, molt lluny, s’hi van negar tot dient que no hi volien anar, però ahhhh, canvi en la mentalitat del personal, la resta dels treballadors van ser els que van demanar (per no dir res un xic més gruixut) que havien d’acceptar i començar a fer les maletes, que els trobarien a faltar, enyorarien i tal però que ja tardaven… i que els agraïen que es sacrifiquessin per la majoria dels treballadors, ells no van acceptar i aleshores la seva vida laboral va esdevenir un “xic” més liada, i a cada “sorpresa” la mateixa frase “T’ho has pensat bé el no marxar?”, així que amb els collons inflats van decidir acceptar la “invitació” de passar-se una temporada lluny de casa, i la resta dels treballadors contents, i com diuen ells “Ja ho veus, el que passa per ser massa espavilat…”, valents collons…