entrada 1091 (any 8)

Ahir finalment em varen convidar a casa d’un dels veïns qui estrenava la cafetera i era una bona ocasió per comentar les darreres novetats del bloc com a bons tafaners masculins... li he demanat permís per abusar del seu bany i al entrar no he pogut més que somriure, després m’ha explicat el que havia passat, el tipus té un gos el Jo un shiba inu, i qui en té un sap del que parlo, doncs res que ell s’estava banyant quan el gos ha entrat i se l’ha quedat mirant, i clar no se li ha ocorregut res més que dir-li “Si vols venir ja saps...” no ha acabar la frase el shiba ja estava dins la banyera... el tipus em deia que no tenia massa clar si el Jo l’entenia, però que després de jugar amb ell una estona va saltar de la banyera i davant el mirada del tipus va fer allò que fan els gossos, deixant el bany macu, macu, macu... no m’he pogut estar “La Fàtima et matarà...” “Tots morirem algun dia...” m’ha contestat mentre m’allargava la tassa de cafè, la Fàtima és la seva dona de la neteja qui sempre li diu que el seu cos va créixer massa ràpid i va deixar la ment enrere ja fa estona, que la seva edat física poc o directament res té a veure amb la seva edat mental. I clar, una persona així és tot un regal per un shiba qui té per màxima “Si tu ets una pallasso, jo més... això si, un pallasso amb estil i classe...”, el conec de fa temps i de tan en tan encara em recorda un dinar que vàrem fer en un restaurant xinés, del que ja fa alguns anys, vaig anar a dinar amb la seva parella i una amiga, i al final del dinar la cambrera va venir amb l’ampolla de licor i el xarrups, li vàrem dir que ens tocava treballar i ella sense rendir-se “No, no, no tlablajar, bebel, bebel...” una de les tipes va posar la mà per evitar que li omplissin el got però no va servir de res, la xina va deixar anar el licor mullant-li la mà i de omplint el got, amb tot això que va arribar i es va seure al meu costat, la xina va venir amb un got de més i dient sense parar de riure “Tu bebe, bebe...” em deia a mi “Y luego hacel niño a ella” assenyalant a la parella del tipus, qui va saltar tot ofès “Oiga, que es mi pareja!!”, la xina se’l va mirar sense deixar de riure “Es igual!!, tu pareja, però el hacer nño, mas fuerte!” deia colpejant-me l’esquena entre rialles, el tipus es va cagar en tot acabant-se el xarrup “Collons amb la xina!” “Home un xic de lògica si que té el seu pensament” va dir la seva parella i ell que quasi s’ofega amb el nou xarrup. I és que ja ho diuen que les borratxeres i la sinceritat acostumen a anar de la mà i que els resultats quasi mai són bons... vaig aixecar la mà per posar pau fet que va provocar que la cambrera vingués amb una ampolla nova... “Tu acel niño?” va dir sense donar-se per vençuda “Tu hacel niño a ella y luego a ella” va dir assenyalant a les dues noies. “Saps?” em va preguntar el meu conegut portant-me al present de nou, “A vegades em pregunto si el Gabriel és fill meu o...” vaig somrirue acabant-me amb el cafè, “Sempre t’he dit que valoro la teva amistat el suficient per aguantar la teva parella una estona, però no el suficient com per follar-me-la... això t’ho deixo a tu”