entrada 1097 (any 8)

Fa uns anys estava ciutat del cap, en un ressort d’aquells per neopijis i va passar quelcom que va sacsejar al personal, en una de les excursions aquàtiques va aparèixer un gran blanc a donar les seves salutacions, va ser directament un desastre i sobretot per un dels presents, tot i que no hi ha mal que per bé no vingui, perquè la seva parella no el va plorar massa mentre trucava a l’amant. Aquella nit mentre feia una copa vaig conèixer l’Artur, qui era el fill d’una de les fortunes del moment i que aprofitava aquest fet per viatjar, el tipus entre copa i copa va somriure mentre em deia “Hi erets avui?, ho has vist?”, vaig afirmar amb el cap “Saps perquè ha passat?”, el vaig deixar parlar i la va clavar “Una de les tipes tenia el període… i ja se sap com s’hi posen quan oloren sang… Saps?, no avisen de que no hi vagis si el tens o tens qualsevol altre ferida, perquè entenen que és de sentit comú, però com tothom sap ser ric no vol dir ser educat o tenir coneixements…” vaig aixecar la cop “Amen”, semblava que la nit no se n’aniria a norris i aquell nét d’avi me l’estava alegrant, el tipus em va mirar “No hi fas massa per aquí, i mira que porto anys viatjant i coneixent la people que s’hi mou…” vaig somriure “Em va tocar el viatge en un sorteig…” ell va riure, “Tan fa, deixes que et convidi a una ampolla, que es noti que podem… beure i pagar” va acabar dient picant l’ullet, el cambrer es va fregar les mans mentre ens obria un privat i ens demanava si ens calia res “No, només cal que jo estigui a l ‘alçada i el senyor la mantingui…” va obrir l’ampolla servint dos gots “Suposo que deus saber qui soc… bé, qui no ho sap, amb un pare com el meu, saps quina és la seva màxima? Poder votar es democràcia, poder escollir a qui votar és la llibertat… i hi ha moltes persones amb dret a  democràcia, però poques amb dret a ser lliures”, vaig assaborir el bourbon reconeixent que el tipus tenia un bon paladar… “I tu has viatjat molt?” vaig somriure “Una mica…” “Sort amb els sortejos?” vaig riure, “Bastanta i també per temes de feina…” “Després d’aquí aniré a Jerusalem, la ciutat desitjada per tothom  denigrada pels mateixos que la desitgen”,  no vaig poder evitar pensar un dels darrers cops que hi vaig ser amb el Junger un mercenari que es movia només per diners, bevent quelcom molt diferent a aquell bourbon, “Si Deu vol questa ciutat estic més que segur que podria baixar ell mateix per reclamar-la, el que li passa és que li posa dura que ens matem, i quants més morin més a to es posa…”, aquelles paraules no van caure massa bé, i per accident vam fer que Deu es corregués de gust aquella nit, amb els morts que vam provocar “Una ciutat bonica…” “Saps, és força trist viatjar sol, i més trist encara viatjar amb algú qui no t’aporti res…” vaig somriure i ell se’m va acostar somrient “No acostumo a fer ofertes… tinc el dret de poder escollir i triar, però m’agrades i et faré sentir important deixant que escullis i diguis que si…” “Així tinc democràcia i no llibertat” “La llibertat està sobrevalorada” em va dir mentre m’acariciava la cama i perdia la seva mà dins dels meus pantalons “I estic força segur que ens entendrem… un viatge i després cadascú pel seu costat”, tenia els seus llavis prop, molt a prop, vaig somriure preguntant-me si tindrien el mateix gust que el bourbon, pregunta a la que vaig voler donar resposta…