entrada 1089 (any 8)

Avui cafè amb el Joseph, el conec de fa alguns anys, un tipus neerlandès que va decidir optimitzar la seva situació fiscal, i passar a viure en un lloc (o dir que hi viu) pagant menys impostos, com ell sempre diu “Menys impostos vol dir anar més de putes, i en lloc de que en donin pel cul hi dono jo… a més, no entenc perquè he de pagar tant quan jo no demano res a l’estat”, doncs si, pels espavilats confirmar-ho en Joseph es dedica a donar classes de filosofia arreu del món, o allí on el puguin pagar, la seva especialitat la lògica Aristotèlica i Kant, doncs res que estàvem fent un cafè mentre em posava al dia dels seus darrers cursets, el tipus ha demanat el compte (un d’aquells rars costums de a qui li agrada tenir-ho tot pagat per marxar sense esperar), doncs res que ha vingut el cambrer i ens ha deixat un plateret amb el compte, abans de poder-lo agafar un gremlin de la taula del costat ha vingut a velocitat de creueu i l’ha agafat ell, i el tipus amb un parell de collonets (l’edat no li donava per més) ha començat a passar-li el compte per davant del Joseph tot reptador “Agafa’l, agafa’l…” li deia entre somriure mentre sa mare s’ho mirava amb un grupet d’amigues, en Joseph ha somrigut “Tots hem estat nens…” el criu ni l’ha vist venir, però la bufa ha sonat s’ha quedat totalment quiet amb la mirada perduda mentre en Joseph li agafava el tiquet “Ara ja pots anar a plorar a la falda de ta mare”, el criu ha arrancat amb la seva peculiar ària en plor menor in crescendo, fent-me preguntar si tenien assegurada la cristalleria davant aquells volums, el Joseph ha somrigut “Són d’Ikea si es trenquen no passa res” “Els gremlins?” aquí ha somrigut ell mentre s’acabava el cafè i mentre anàvem cap a la porta la mare s’ha aixecat, tot ha quedat amb un “Soc molt poc sexista li he de dir, així que tan se’m dóna pegar a un home com a una dona…” la tipa ha reculat i hem sortit, un cop fora s’ha ofert per dur-me al meu cotxe amb el seu. Ha estat creuar un carrer tot veient com el tipus que venia pel costat no ha volgut frenar, finalment ho ha fet i hem acabat de passar, en Joseph ha somrigut i ha frenat de cop, l’altre que estava a escassos centímetres tot i petjar el fre no ho ha pogut evitar, l’impacte ha estat una tontada, fars, xapa i un xic de pintura… hem sortit del cotxe, mentre el cromanyó sortia de l’altre disposat a deixar explotar les seves hormones, en Joseph ha pitjat una tecla del telèfon deixant-lo sobre el sostre del seu cotxe “L’aviso que l’estic gravant, i que ha estat vostè qui m’ha picar per darrera, aquí el meu amic n’és testimoni, i fins hi tot la senyora que va amb vostè, sempre i quan no l’amenaci… i ara trucaré a la policia per tal que aixequin un atestat, i que verifiquin que tots tenim els papers en regla…” l’altre ens ha mirat com si no fóssim d’aquest planeta, en Joseph ha somrigut “Hauria de trucar per dir a la clínica on fan el tractament de fertilitat que arribaran tard”  aquí l’altre tipus s’ha quedat estorat “Com ho sap?”, en Joseph no ha deixat de somriure, “Sé que la naturalesa és sàvia, i que no deixaria que segons qui pugés tenir descendència…”