entrada 1099-2 (any 8)

Avui bronca a l’oficina, reunió general per avisar que des del departament d’informàtica han avisat que s’han detectat forats en la seguretat informàtica, i sobretot pel que fa a les connexions d’internet, i és clar, com que sota no sé quin setze parells d’ous no es poden traçar els hàbits de navegació del personal (en teoria) sota una presumpta llibertat de navegació emparada en uns drets que tothom creu tenir i que ningú ha lluitat per a aconseguir, doncs res canya a tothom, i el tipus del departament amb un to paternalista recitant “No intentem investigar, perseguir o castigar a ningú, senzillament us demanem que tingueu cura dels vostres hàbits, tal i com segurament feu amb els vostres fills” “Però ells són nens!” ha dit una xaxipilongui quarentona, aquí el d’informàtica ha somrigut paternalment “Doncs això, la mateixa cura que teniu amb ells...”. Al final es tractava de quelcom força senzill una bleda s’havia baixat un arxiu amb el suposat menú escolar dels seus gremlins, al obrir-lo aquest mateix arxiu havia intentat executar una instrucció “macro” que havia fet disparar les alarmes, al tenir una sèrie de comandament gens benèvols, segurament la tipa ho negarà tot i a la quarta dirà que és un atac a la seva privacitat el que li diuen i que ja rebrem notícies del sindicat. Mentre feia el cafè amb l’informàtic el tipus em deia que molt segurament els fils dels presents serien força més destres i capaços que no pas els pares en temes informàtics, i que si els pares creien que els tenien controlats a nivell informàtic demostraven a part de ser mals pares que eren uns inútils, he somrigut sense poder estar-m’hi “Mira l’altre dia em va enxampar la secretària mirant l’Interviu i em va fotre un escàndol, quan li vaig dir que ella mirava el Hola, un altre escàndol dient-me que no era el mateix, i tenia raó, segurament es força més pornogràfica l’Hola que no el Interviu...” ell ha somrigut, “Doncs ja veuràs quan ens canviïn l’arquitectura del sistema, fliparàs dels problemes de la gent per adaptar-se, estem totalment desfasats, som d’una generació que ha creat quelcom que està pensat i fet per la propera generació, son totalment obsolets tecnològics...” he somrigut no poden més que donar-li la raó en el punt que sou uns obsolets, fa anys parlava amb un compositor musical, una nit i després d’un concert de música contemporània em va dir “No et pensis que totes aquestes innovacions ho són... la gent innova quan senzillament no poden superar el que ja està fet, qualsevol d’aquests nous compositors fan música sota nous cànons perquè fent-la amb les vells no poden superar a la ja feta, i és força més productiu fer quelcom nou i fer creure que és genial, tot i que sigui una merda, que fer bé quelcom que la gent té clar que no supera al que ja hi ha...” l’informàtic m’ha tornat al present mentre mirava el seu mòbil “La puta!... ara resulta que algú mitjançant l’Ares s’ha baixat un arxiu que no tocava” “Pornografia?” “No, pitjor encara, un vídeo del director mentre li feien una colonoscòpia!”, “Hi ha gent que no té cor...” no he pogut més que sentenciar