entrada 1101 (any 8)

Aquest matí tenia un missatge de l’Oriol, un lloc i una hora, i no m’ho he perdut, una trucada per avisar a la feina, i a l’hora prevista l’he vist arribar amb el Dick en braços, m’he ofert a ajudar-lo i el Dick ha arrufat el nas al olorar quelcom que feia poca ferum a humà sense dir res, un cop dins la clínica veterinària l’he deixat a terra i ell ha fet el poc que li quedava de bon sentit de l’humor aixecant la pota i deixant un toll al centre de la sala, després ha vingut com ha pogut per quedar-se mirant la paret amb la mirada perduda, l’Àngel el veterinari ens ha cridat tot seguit i no ha pogut més que deixar anar una exclamació al veure’l “Quant ha perdut?” ens hem mirat i ell ens ha somrigut mentre ens feia passar, el Dick ens ha seguit poc a poc, molt poc a poc i picant contra tot el que es posava al seu camí, en la consulta fins i tot el Totis, l’immens gat de l’Àngel que per molts gossos que entrin sempre deixa clar qui mana és ell s’ha acostat al Dick l’ha olorat i ha marxat sense dir res, no volent ser testimoni del que anava a passar i deixant clar que allò no anava amb ell, l’Oriol ha arrancat “No vull mentides, n’estic fart, vull saber si..” i fins aquí ha pogut parlar, l’Àngel ha forçat un somriure “Vols que faci un miracle, que te’l torni en un percentatge al que era, un percentatge que tu consideris just, jo l’aixecaré una mica i tu rebaixaràs el que esperaves i acabaràs per acceptar… però som amics i això no es fa als amics, com a molt et puc dir que el puc deixar així, tot i que cada cop anirà a menys, no a millor, i sempre anirem en contra d’ell, pensa que hi ha gent que mentre tingui quelcom amb un batec de cor en tenen prou”, l’Oriol ha agafat aire “No és el que vull” “I aleshores vols?, jo no puc prendre la decisió per tu”, el Dick ha caigut a terra entre espasmes, l’he agafat deixant-lo sobre la llitera, l’Àngel ha preparat una injecció mentre l’Oriol l’acaronava; he vist animals en atacs com aquells i sempre ho volen fer pagar a algú, el normal és que t’enduguis una o dos mossegades però el Dick sota perill d’ofegar-se amb la seva pròpia baba no ha obert la boca per no fer mal a ningú, després de la injecció s’ha anat calmant “Sembla que el Dick ha pres la decisió tot sol…” ha dir l’Àngel “I encara volien que el gravés en un atac… valents fills de puta” “A vegades els meus col·legues obliden el més bàsic, i és que no som tan diferents. Ho sento, però t’he d’explicar el protocol, ara té un calmant, quan es tranquil·litzi un xic més li provocaré un coma profund, i posteriorment li pararé el cor, et prometo que no patirà” “Saps que si és qüestió de…” “Si, sé que no és problema de diners, i només una cosa, no ets un mal amic per deixar-lo morir, series un pèssim amic si el deixessis patir…”, fa temps em van dir que en els primers ports hi havia una inscripció al terra on deia “Només se’n van els millors”, suposo que era una excusa com qualsevol altra, els he deixat marxar i aleshores l’he vist, el Dick en una cantonada saltant i no entenent com el seu amic no el veia i no l’acaronava, m’ha mirat i s’ha costat amb aquell gest de confiar massa “Petitó és hora de marxar… ja res et lliga aquí… has tingut una bona vida i algú que t’ha estimat, i ja és molt més del que tindrem molts…” m’ha mirat llepant-me sense deixar rastre, l’he acaronat mentre es desfeia davant meu, i aleshores ho he recordat el que em van dir fa segles, “Els humans sempre volen o desitgen el que no tenen o mai tindran, Déu quan va veure en que s’havien convertit els humans, la seva més gran creació va prendre una decisió, el cel seria per tots els animals, per a tots menys pels homes fins que demostressin que eren tan purs i bons com el pitjor dels animals, i et puc ben dir que encara no n’he vist cap d’home al cel, i segurament mai n’hi haurà cap”