entrada 1106 (any 8)

Mentre anava cap al local escoltava les notícies, i sembla que darrerament estiguem immersos en l’enèsima creuada, i no precisament destinada a conquerir res, sinó senzillament destinada a exterminar a aquell que no es considera igual a un… fa segles em van explicar que un monge novell va preguntar al seu mestre “Sé, que només existeix un Déu, i que aquest és el nostre… però..” el mestre va somriure “Et preguntes, si és així, i si n’existeixen d’altres?” l’alumne no va contestar coneixedor que una paraula fora de lloc podria tenir conseqüències dramàtiques per ell, el mestre va somriure “Si vols preguntar quelcom, hauries de tenir almenys el valor de fer-ho… amb tot, et contestaré a allò que no has preguntat. Hi ha una història que ens dius que quan Déu va fer fora als àngels rebels del cel, i els va fer caure a la terra i a l’infern quests es van voler venjar, a part de venjar-se van voler agafar el paper de Déu i els més forts es van anar proclamant Déus ells mateixos, d’aquí la gran quantitat de religions que els homes tenen, els van enganyar i van fer oblidar al veritable Déu, aquest va donar llibertat als homes per escollir, i el resultat és que ens barallem en nom d’àngels caiguts, els quals es diverteixen i riuen al veure com estem disposats a morir per aquells dels que ni tan sols ens preguntem el seu origen…”. No deixa de ser una explicació més que raonable del perquè no existeix religió suficient per fer que la gent s’estimi, i en canvi en sobra per fer que es matin (aquesta frase tampoc és meva). Un cop al local i mentre esperava vaig veure una noia a la barra, les copes anaven a velocitat de fer el salt a l’hiperespai i m’hi vaig acostar “S’està acabant la nit, o vols que vagi ràpida?, et puc convidar?” “Pots fer el que et surti dels collons” després de demanar dos copes, anava a marxar sense poder-me estar “Tampoc n’hi ha per tant… no hagués estat més que un altre nen” l tipa m’ha mirat sorpresa “Com?” “Ens podem fer els sorpresos, tu negar-ho i jo dir que m’he confós si et fa sentir millor, però tots dos sabem el que has fet…”, l’univers en un segons, en uns instant que defineix el futur, la noia ha deixat anar apagat “Hagués estat el meu fill…” “No deixa de ser quelcom sobrevalorat, tothom aquí és fill d’algú, i creu que si ens desaparegués la meitat el món ho lamentaria, que es perdria res important?, la vida està sobrevalorada en un sentit egoista del concepte” m’ha mirat quan he notat una empenta i un tipus s’ha posat entre nosaltres “Mala puta, al final ho has fet oi?, has avortat!, ets una assassina i no sé com tens valor de venir aquí!, escolteu tots!” ha començat a dir cridant, un petit moviment i la veu se li ha acabat “Crec que això es pot portar de forma més discreta…” li he dit “I prenent com a base no segura que tu en fossis el pare, per molt bona genètica i educació de la mare, no s’ha perdut res de valor, i crec que tu tampoc estaves disposat a fer massa de pare” el tipus m’ha mirat alliberant-se “I tu qui ets? El que se la folla ara?, el que va amb assassines de nens, no nens, de no nascuts!” ha dit mentre escopia, no he pogut evitar un somriure “Assassí… i qui no ho és…”