entrada 1100-2 (any 8)

Vaig conèixer a l’Oriol fa uns anys, ells s’acabava de separar d’un matrimoni que havia estat feliç fins a un determinat dia, el que portava a preguntar-se si realment ho havia estat mi, separat amb dos nens als que idolatrava, la dona es v quedar amb quasi tot, fet que a ell poc li va importar, ell es va quedar amb una de les propietats en una de les zones més marginals de la ciutat, un loft sobre una vella fàbrica de certa beguda. Zona que avui en dia és el centre creatiu de la ciutat, el que ha fet que el seu loft ara tingui un preu molt superior i que la seva ex no s’estigui de dir que segurament no li hagués tingut de deixar res. Doncs res, que el tipus em va convidar a un cafè, ara sota el seu loft la fàbrica s’ha reconvertit en una sala d’exposicions, bé, tota no, una part la té per una de les seves aficions, la mecànica, vaig deixar el cotxe mentre em feia que pugés des del final de les cales, em va estranyar en algú amb la seva educació, un cop a dalt es va excusar “Ho sento, però no el puc deixar sol…” en una de les cantonades el vaig veure amb la mirada perduda en el blanc de la paret, amb el cap sense força que anava colpejant la paret rítmicament, era el Dick l’altre cosa que li havien deixat en la separació, un gos petaner on els hi hagi, m’hi vaig acostar arrufant el nas davant l’olor mentre l’acaronava i el gos amb un esforç sobrecaní va aixecar el cap per mirar-me i intentar llepar-me mentre li queia el cap “Volia donar-te l’oportunitat que t’acomiadessis, tot i que no sé si…” vaig aixecar el braç mentre m’asseia al costat del gos, em va fer gràcia el non Dick… quants gossos hi ha pel món amb noms que com a mínim podrien escandalitzar a qualsevol anglòfon… l’Oriol no es va separar per cap infidelitat o maltractament o res d’allò que es va dir i que va fer anar plenes les boques que sense paraules o polles necessiten anar plenes de quelcom per justificar-se, es va separar perquè va descobrir que preferia els homes a les dones, i allò va ser un canvi radical, el tipus es guanya la vida fent de guionista per diversos jocs d’ordinador, així que pot treballar des de casa, i a sobre una feina molt ben pagada, em vaig aixecar acaronant al Dick “No soc ningú per dir-t’ho, però no hauríem de tenir més temps del estrictament necessari als que estimem amb nosaltres… crec que ja ho saps prou bé això…  Ell no t’ho tindrà en consideració com si el vols tenir patint fins que no pugui més, però no crec que sigui el que toca…” em va mirar mentre s’asseia també al costat del Dick, aquest va recobrar per un moment la realitat i s’hi va acostar deixant el seu cap en la seva espatlla “Saps, m’han omplert de medicació per a ell, i ningú em diu res, bé no em diuen el que voldria escoltar… sembla com si només hi hagués l’oportunitat de negoci, no et garanteixen res, només que seguirà aquí, això si, cada cop pitjor… suposo que decidiran que el millor es sacrificar-lo quan creguin que ja he pagat prou per tractaments sense sentit o quan ja no els puguin justificar”, he somrigut “Benvingut al fotut món humà… on la mort i el patiment és un negoci, i ja no en parlem si es tracta d’animals. Amb tot mira’l… creus que et retreu res?, ell es quedarà amb lo poc bo que heu fet, ja en té prou, per a ells un moment de felicitat justifica tota la seva vida, tu has estat un propietari digne i ell un bon gos… i tot té el seu final” “Demà tinc hora amb un altre veterinari, voldràs venir… Sé que no tinc cap dret a demanar-t’ho però…” “Si, ho faré per ell” he dit assenyalant al Dick, sempre m’han caigut millor ells que les persones