entrada 1104 (any 8)

Té el seu punt anar a treballar pel matí i trobar-se una bleda suada agafant amb tu l’ascensor, amb el ridícul conjunt d’atleta i un posat de “Me voy a comer los kilómetros…” un cop arriba l’ascensor l’he deixada passar amb un “Gràcies” per part d’ella i no m’hi he pogut estar “De res, acostumo a deixar córrer-se les noies primer…” suposo que ho deu haver entès uns quants kilòmetres més enllà… de camí a l’oficina m’ha vingut al cap la trobada d’ahir nit, ja fa eons que he perdut l’esperança de trobar quelcom productiu així que mentre l’escoltava em va venir al cap una història que em van explicar fa segles, es diu que se li va oferir a un humà la possibilitat de triar a dos persones per donar-lis la immortalitat i va dir “Ja ho he decidit, la voldria per mi” “I la segona?” “A ningú més, de fet crec que ningú hauria d’estar sotmesa a aquesta maledicció, amb tot em sacrificaré”, doncs res, tenia la mateixa sensació davant aquella tipa, em va mirar “T’estic avorrint?” “No, no… de debò, temes de feina que no em puc treure del cap…” “Hauries de saber desconnectar, has provat de fer ioga?, jo des de que en faig soc una altra…” (I que tenia de dolent la que erets abans, perquè veient en el que t’has convertit…) vaig pensar forçant un somriure “Tenim un Yogi molt bo” (Ja només et falta el bubú doncs…) i aquí no he pogut reprimir un somriure “Mira si vols et puc demanar si pots venir a fer una classe, i ja veuràs quan t’obrin els xacres, tenim una sala especial per fer-ho, on et quedes tu sol amb el gran mestre”, aquí si que no he pogut evitar la rialla de pensar en el “gran” mestre, habitació “fosca” i “obrir” xacres “Eis, que no som cap seta eh!, no et pensis res estrany… ara bé, si tothom fos com nosaltres el món seria un lloc molt millor…” (amb menys idees s’han fet veritables massacres i neteges ètniques o socials) “A més ara estic fent un curset de tantrisme per aprendre a entendre les energies còsmiques” (i jo em pregunto com es pot dir tot això de forma seriosa i no esperar que la persona amb qui parles rigui) “Mira, estic molt més centrada… ara em considero més immutable, perquè en el fons tot el que passa és temporal saps?, avui passa i demà ja és història…”, anava fent que si amb el cap esperant que tingués set i callés una estona “Veus tu em sembles un tipus d’aquells que estan sempre tensos, que volen mantenir una façana de tipus dur, però segur que en el fons no ets més que un cadellet orfe d’estima i carinyo” estava a punt de fer guau guau i mirar de montar-me la seva cama, a veure si em guanyava una acaronada quan a la tipa li va canviar la cara “La molt puta!” va exclamar llençant-se la vaig resseguir per veure com m’havia deixat sense got i li llençava el contingut a una tipa VHF que estava amb un noi que semblava molt tranquil fins aquell moment, després del contingut del meu got va estirar-li els cabells i l’altre li va etzibar una puntada de peu, algú rere meu em va dir “Aposto per la rossa…” vaig somriure mentre pagava i marxava del local, no sé si em convé o no el ioga, però el que tinc clar és que no em convé el local on va aquella tipa, perquè vaja quer està centrada, centrada, centrada, tan centrada com la Camacho vaja