Aquest matí ha
estat un xic estrany per dir-ho planerament, primer arribar a la feina i que et
diguin que un dels caps està a l’hospital, així que m’han demanat que fes la
visita de cortesia i avalués la situació per si s’havia de prendre cap decisió,
no negaré que per algú que no acostuma a estar mai malalt anar a l’hospital ve
a ser com anar a un parc d’atraccions, doncs res, a la porta de l’habitació la
seva dona qui m’ha dit que no era res, l’he deixat parlant mentre entrava a l’habitació
tancant la porta i deixant-la al passadís. El tipus no s’ha alegrat de veure’m “Ja
tardaves…” “Encara que ens preocupem per tu…” li he dit dibuixant un somriure i
agafant la història, “Quants anys té…” “Qui?” “La teva dona” “Ja saps que no es
la meva dona es la meva parella, i en té…” “Forces menys que tu…” he deixat la
història sense poder amagar un somriure “Em guardaràs el secret?” “No” el tipus
ha quedat del tot abatut i no m’hi he pogut estar acostant-me aixecant el
llençol i allí estava… “No ha vingut encara el serraller?” “Seràs fill de puta”,
he deixat caure el llençol “I la clau?” veient la cara del tipus no m’hi he
pogut estar “Saps que lo del Grey és una novel·la oi?, com moltes altres… que
ja tenim una edat, i que diran quan expliqui que t’han encaputxat la poca polla
en un privador d’orgasmes i han llençat la clau pel vàter… això sense comptar
les marques de cordes i les cremades de cera pels mugrons… no saps que no
serveix qualsevol tipus d’espelma… Ara, el millor és que la podràs denunciar
per maltractament… d’això no me’n queda cap dubte… llàstima no porti el telèfon
per fer una foto i penjar-la a la xarxa de l’empresa… Saps que t’ho farà pagar
això la teva polla oi, com a mínim et té un mes sense que trempi perquè n’aprenguis…”
anava cap a la porta quan ha entrat una infermera que m’ha mirat sorpresa “No
sabia que…” “No pateixi ja marxava, a més ara ja no representa cap perill…”
ella ha rigut “Només venia per dir-li que de moment cap professional està
disposat a intervenir, i que igual caldrà prendre alguna decisió més dràstica…”
aquí és on ell ha saltat “No, no, de cap manera me la deixaré tallar…” la
infermera s’ha quedat blanca “No, deia que l’haurem de trencar… no pas deia res…”
“Ni pensar-ho” ha dit la dona que acabava d’entrar, no quedarà lliure fins que
jo vulgui que per això és meu… la infermera m’ha mirat “No saps el mal que ha
fet el Grey” li he dit “I més en les parelles que ja no tenen clar que es jugar
i que es directament putejar-se… un cafè?” li he preguntat, ella m’ha mirat
seriosament “Estic de servei” “Doncs això… em podries servir… i és que ara de
cop no em trobo massa bé, després de veure tot això…” ella ha somrigut, “I un
cafè el millorarà?”, veient la cara del tipus no he pogut evitar riure “I tu no
imaginis tant que no passarà res… que de tan imaginar encara et rebentarà” “Seràs
poc!” ja exclamat la seva dona et posen aquestes coses i trempes sense el meu
permís!!” la infermera m’ha mirat “Quasi que jo també necessito un cafè o directament
una til·la” m’ha dit mentre sortia de l’habitació
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada