entrada 1086 (any 8)

Els pescadors són d’aquells tipus que no consideren el temps com a quelcom per ser perdut, o com diuen ells “No nestem per hòsties”, i tenen tota una sèrie de dites que intenten amb una sola frase: enunciar, dir, jutjar, concloure i sentenciar, i si t’agrada bé i si no... doncs si no ja pots anar-t’hi fotent fulles. D’entre l’elenc de frases fetes com a demostració d’una intel·ligència primària i no per això menys efectiva, una que m’ha vingut al cap fa res, quan et diuen “Pot pescar el que vulguis però si no sap canviar la vela...”, és una demostració en poques paraules d’un fet que a molts els agafa sempre per sorpresa, i és que els temps canvia i qui no s’hi adapta ho passa malament, i per molt que ara es tingui si no es té traça i mà per veure el vent que bufarà i aprofitar-ho un senzillament ja està mort sense ni tan sols saber-ho. El tipus em mirava sorprès “Així ara hauré de contractar un pescador i fotre fora al director executiu de vendes?”, m’ha tret un somriure, anava a contestar quan en Munin ha aixecat el cap just quan l’he deixat d’acaronar i en un sol cop d’ull m’ha deixat clar que allò no havia estat una bona pensada, a l’altre mà la Hugin estava panxa enlaire amb la llengua mig penjant mentre l’acariciava la panxa, són els bull terrier del César, qui el seu pare li va dir un dia “Si et deixava un imperi no et podia posar cap altre nom...”, el tipus porta els gossos a l’oficina i davant la pregunta de perquè ho fa, sempre diu el mateix “Si aquí entren voltors, pocs i guineus, perquè nassos no ho poden fer gossos...”, i de fet és d’aquells que dóna més valor als cinc primers segons dels seus gossos davant un desconegut que molts informes i opinions d’experts... un cop entre copes em va dir “Un gos sempre ens fa millors persones, nosaltres pel contrari sempre el tornem pitjor gos”, ara té una guerra oberta contra aquells que han decidit ser experts en tot, i entre les seves múltiples especialitats hi posen l’etologia, i decideixen quins gossos són i quin nos són perillosos, i com em diu sempre ell “La decisió entre si ho són o no, només té una base i és la por, només cal que faci por per tal que es considerí perillós, no importa si ho és o no... un gos perillós però que no faci por mai serà catalogat com a tal, ara bé, un gos que creí temor, sigui o no perillós rebrà l’etiqueta, i no entenen que els gossos de baralla idolatren els humans, de fet, cap gos es barallaria amb un altre fins la mort si no fos perquè el seu amo humà li demana...”, vaig somriure mentre la Hugin la prenia amb els baixos dels meus pantalons i el Munin s’ho mirava “Alguna cosa dolenta deuen haver fet aquests baixos...” deia en César amb un somriure “I ja saps... intentar raonar amb un bully”, si ja ho sé, intentar raonar amb un bully és quasi com intentar raonar amb un humà qui cregui que té la raó... quelcom impossible, així que hauré d’afegir a la meva minuta el cost d’uns pantalons nous...