entrada 1103-2 (any 8)

Aquest matí mentre agafava l’ascensor la notícia del dia, un nou xaxi estudi que posa en evidència que les famílies amb menys recursos tenen més problemes per fer pujar als seus xurumbels, i que aquests acostumen a tenir un major fracàs escolar, a menjar malament i a no poder fer, oooohhhh, activitats extra escolars, i els dos tipus de l’ascensor totalment escandalitzats, per un instant m’he preguntat si havia saltat per un forat de cuc i estava en l’avant sala dels mons de yuppie a un tall de purgatori a l’espera d’entrar al món desitjat, les portes de l’ascensor s’han obert i un dels tipus ha aprofitat per deixar anar un pet mentre sortia amb un somriure de fill de puta, una esnifada i he vist que no, que seguia en la merda món (i mai tan ben dit) de sempre, es veu que es poden criticar les situacions dels pobres nens i en canvi un també es pot tirar un pet i que es foti qui vagi darrera. Un cop al despatx m’han donat la notícia del dia, sembla que hi haurà cap nou a l’oficina, l’anterior havia aguantat força bé la crisi, ara bé, no portava massa bé la recuperació, de fet vaig assistir a la reunió on li van agrair el que havia fet per la companyia, li van recordar tots els èxits i li van donar les gràcies, així com una indemnització per tal que es pogués permetre el luxe d’oblidar i aleshores la frase que porto escoltant anys i anys i que sempre em meravella quan el gran cap deixa anar un “I ara visqui tranquil, perquè pensi que per poder gaudir dels diner cal poder viure… i no voldria que sonés a amenaça, però ara tindrà temps per fer tot allò que no podia fer abans, i deixar de fer el que venia fent…”, el tipus es va acomiadar, no teníem masses tractes així que em va sobtar que em truqués, un cop al seu despatx em va oferir seient “No hem parlat massa nosaltres, bé, de fet crec que no has parlat amb masses tu, amb tot et voli agrair els cops que em vas fotre un cable, i et volia donar una cosa…” el tipus m’ha allargat una ampolla de bourbon que realment m’ha sorprès “Saps?, la vaig guardar pel dia que plegués, i ara tinc por que si fes el que el cos em demana l’acabaria i després saltaria per la finestra, porto molts anys fent el que millor sé fer, i puc dir que no sé fer res més, amb tot suposo que sempre es poden aprendre coses noves, encara que no es vulgui fer-ho… mira, saps què? Una merda!” va dir obrint l’ampolla i servint dos generosos gots, el tipus ha seguit “Saps? Fa temps em van dir quelcom he intentat recordar sempre, em van dir que quan el diable va caure del cel no va caure sol, que la gent es centra en ell, que tothom el vigila i l’evita però no recorden o obliden que no està sol…” vaig aixecar el got “La caiguda del gran àngel és quelcom recurrent en la religió catòlica només, així que crec que deu ser un mal localitzat geogràficament…” ell ha somrigut “Així no existeix el mal? Vivim en un món exempt de mal?” “No he dit això, només vull dir que està molt lleig que els humans cerquin un dimoni a qui li atribueixen els mals més grans, per tal de poder justificar les seves malifetes que no es poden comparar, ni per això han de castigades com les del gran malefactor…” “Ara entenc perquè no parles amb massa gent…” m’ha dit servint dos gots més