La força del vampir recau en el fet que ningú creu en ell

dimarts, 30 de juny del 2015

entrada 1085 (any 8)


Mentre feia el cafè aquest matí hi ha hagut una revelació, una de les lloques d’or ha deixat anar un “Doncs, ara és quan millor estic, de debò, amb els nens grans, sense tonteries...” me l’he mirada i no he pogut evitar un somriure, una de les becàries que passava per allà s’ha quedat mirant-nos i no m’he pogut estar “No saps, lo desgraciada que ets, tu que li aixecaries a un mort...” la becària ha somrigut mentre seguia caminant i la lloca m’ha mirat tota sorpresa... he deixat la tassa i he retornat al despatx amb un “Deixa’l que ja saps com és el cabron aquell...” fet que encara m’ha aixecat més l’ànim, un cop dins del despatx i assegut a la taula m’ha sortit un altre somriure, no és el primer cop que ho escolto... i tampoc tinc massa clar els motius, tret d’un intent estúpid de negar l’evidència, els humans sou decrèpits, mai esteu millor que abans, sempre empitjoreu, i quan un de vosaltres arriba al cim és un senzill instant per iniciar la baixada... que algú de quaranta i tants et digui que està estupenda de la death i que mai s’havia sentit com en aquest moment, és un intent fatu de no fotre’s a plorar i llençar-se per la finestra... no us enganyeu, no passarà que tot temps futur serà millor, en tot cas, tot temps passat serà una oportunitat, i molt bona, de lamentar el que hagués pogut ser i mai més serà... el brunzit del telèfon m’ha destorbat i retornat al present, conec el número i he intentat ser educat, una cita més amb la cap de recursos humans... aquest cop en menage a trois amb la tipa i la cap, la tipa entre singlots dient que li havia faltat i jo sense acabar-ho d’entendre, i menys d’algú que està estupenda qtkgas segons ella... m’he assegut “A veure, que ha passat?” l’he mirada “Ha passat quelcom?”, la tipa no ha pogut parlar en el seu drama particular, i he decidit seguir “Aquí la senyora que estava explicant lo bé que està i que està en la flor de la seva vida, i que es mega yupie de feliç, vaja que cada cop que pixa es corre de gust, i quan es neteja el cul té orgasmes anals de lo guai que està...”, la cap m’ha mirat desaprovadorament “I pobre de mi, jo que estic en la caiguda dels no sé quan, no puc més que estar trist i fer comentaris de vell amargat. Així que reconec la meva culpa, asseguro que després de les vacances tot seguirà igual i que no me n’estaré de deixar les coses clares, i fer evident el que ningú vol veure; i entre altres coses, que per molt xaxipirulin que ella digui que està, abans follaria amb tu que no pas amb ella, bé, amb ella ni que em paguessin i mira que no acostumo a fer lletjos als diners, però un encara té un xic d'estómac...” la cap ha aixecat la mà, i jo he seguit “Amb tot, avui tampoc és el teu dia de sort... així que hauràs d’aguantar el teu marit una nit més...”, un cop al passadís no he pogut evitar un somriure, sort que la tipa estava en la millor temporada de la seva vida...   

1 comentari:

maria ha dit...

Aquests comentaris tan típics sempre sonen a ressentiment.
Pobreta...^0^