entrada 761 (any 3)

Parlava amb una coneguda que m’estava explicant el seu nou projecte vital (continuació del projecte vital anterior), és a dir tot un projecte vital v.XX.XX amb els seus updates, pedaços, actualitzacions i millores futuribles, venut com a sistema de vida previst per durar forces anys, robust, estable, amb bona arquitectura i resistent a qualsevol atac, tan de virus com de hoax com de troians o qualsevol altre merda, tot i que tots sabem que en el fons el sistema fallarà a la primera de canvi i caldrà reiniciar-ho tot i molt possiblement migrar a una altra plataforma... doncs res, la tipa m’explicava que també havia “regenerat” els seu perfil a les xarxes socials, entre elles el del feisbuc i que ara tenia força més activitat, tot i que es queixava de que els tipus només s’interessaven pel de sempre, un cop d’ull i li volia preguntar “I perquè més esperes que es puguin interessar?”, però em vaig callar, així que més tard i no podent aguantar la natural curiositat dels vampirs vaig visitar el seu perfil, i aquí vaig explotar en una rialla que fins i tot la secre va entrar tot preguntant si em passava res, la tipa té una nota al seu perfil que diu “Sortint d’una relació”, valents collons, dotze anys de “relació” i tres monstres; suposo que se li poden permetre certes llicències feisbuquils... ara bé, el divertit són les fotos, totes noves, i totes les que recordo no tenen precisament pocs dies, a més totes de celebracions i altres on la tipa va divain de la muerte... i després el cartellet final “He perdut moltes oportunitats i prefereixo morir empatxada d’elles que de fam per no tenir-les... t’apuntes?”, redeu, com es nota que la tipa ha fet estudis de màrqueting... encara recordo quan un senzillament deia “Jo pago les begudes i tu els condons”, i clar, a la tipa no li fan falta “aventurers” disposats a alegrar-li la nit (que el dia costa més)... vaig tancar l’aplicació tot pensant en el que m’havien dit feia no massa, “Hi ha gent que no vol ser salvada es vol salvar per ella mateixa o morir en l’intent... no hi ha diferència entre els que et manen i et diuen el que has de fer, i els que et volen salvar i et diuen el que has de fer...”; més tard em va venir a buscar un tipus qui em va pagar el cafè mentre m’explicava eufòric el resultat del que li vaig proposar, el tipus gestiona diverses comunitats de propietaris, i aquí és costum en molts edificis que hi hagi el mateix nombre de residents tot l’any que aquells que només venen puntualment, així doncs, sempre pringuen els mateixos pels càrrecs de la comunitat de propietaris, en el meu cas vaig fer una proposta a qui ens gestiona l’edifici... es faria un concurs i a partir del pis que sortís els càrrecs anirien pujant per l’escala per sempre més, i tant hi feia que el tipus hi visqués o només vingués els caps de setmana amb l’amant de torn, si et toca el càrrec et fots, si no el pots realitzar perquè no hi vius cap problema, el pots delegar si algú està disposat a fer-ho, ara bé (i aquí ve el divertit) qui l’accepta cobrarà per fer-lo (una quantitat simbòlica, en el meu bloc aquest any són 1.000 euros anuals), després d’algunes discussions van concloure que la democràcia de poder elegir els càrrecs fa que tots siguin elegibles i ja portem forces anys amb aquest sistema, i pel que sembla en altres llocs també el van adoptant...