entrada 763 (any 3)

Fa uns dies vaig dedicar una cançó a la Noa i semblaria ser que és aplicable a forces dels galifardeus que des de fa temps estan tocant el que sona per alguns països, així que amb el permís de la Sra, susditxa allà va....

Goodbye, cruel world
I'm leaving you today
Goodbye, goodbye, goodbye

Goodbye, all you people
There's nothing you can say
To make me change my mind
Goodbye

Avui estava fent el cafè amb un tipus que em deia (no certament cabrejat) “Mira, un paio es cala foc a Tunísia i a mi em pujaran la hipoteca, valents collons....”, no he pogut amagar el gest, en diuen un mon globalitzat, i qualsevol fet que passa serveix per fer més rics als rics i més pobres als pobres, una putada però les papallones tenen la fotuda costum de moure les ales... un altre dels presents ha forçat el somriure “Diuen que el que volen és llibertat, i el divertit és que porten tan de temps sense ella que no la reconeixerien ni que se’ls hi possés davant seu en boles”, “I així que estan fent segons tu?” li ha pregunta la happykumbaia que tenim per complir amb la política de quotes socialment imposada, el tipus se l’ha mirada avaluant si calia que l’expliqués i com aquell qui li diu al seu quisso que no es llepi la polla que està lleig li ha dit “El que estan fent és precisament vacunar-se contra ella, o no saps que una vacuna és tan sols una dosi suficient perquè el cos s’immunitzi però no desenvolupi la malaltia... el que estan obtenint (i sense saber-ho), és precisament aquesta vacuna, se’ls hi donarà un xic de llibertat perquè n’experimentin els efectes i acabin com fins ara, bé, perquè acabin com tots, fent allò que d’altres volen que fem... la llibertat és un error social que no ens podem permetre i que ja se n’encarregaran que no us permetreu...”, aquí ha callat, més que res per evitar que algú truqués tot dient que ja el podia passar a buscar per internar-lo, no feia massa que aquest mateix tipus havia aportat una idea de negoci si més no brillant, segons ell ara el moment de fer un resort, un resort per aquests tipus de persones estava segur que rebria una quantiosa ajuda internacional per tal de fer-lo mentre aquests desapareguessin del mapa, només era qüestió de trobar un lloc on cabés l’ego de tots aquests personatges sense provocar un forat negre pel seu efecte gravitacional, i és clar, el tipus ens explicava que seria interessant de veure les queixes d’uns als altres per les festes, mogudes i d’altres que els “veïns” organitzessin: que si el tipus tortura fins tard, que si monten festes fins les tantes, que si el minaret em fa ombra a la meva piscina... i ja no us dic per ser president del a comunitat, els moviments i subterfugis que hi hauria, cops d’estat i tot per no perdre la costum... i com ell deia “I si tot això no funciona sempre es pot muntar un reality que segur que també donaria...”