entrada 748 (any 3)

Algú va dir una vegada “Una revolució sense ball no és una revolució que valgui la pena...”, tot i que molt possiblement la frase correcta va ser “Si no puc ballar, la teva revolució no m’interessa...”, això és el que té el parafrasejar les paraules que altres han parit i que nosaltres només repetim, el lladres d’idees o paraules les poden tenir però són incapaços de captar-ne el veritable significat, per molt que us diguin el que és viure una experiència mai serà el mateix que viure-la... fa uns anys (no masses) un conegut em va convidar a fer un viatge, segons ell seria una gran oportunitat per conèixer-nos, però com a bon humà tenia forces altres motius ocults, entre ells la necessitat d’una seguretat que jo li podia oferir i l’intent de fer realitat la dita de “El roce hace el cariño...”; si hi ha quelcom més patètic que una dona/ home enamorat d’un home/dona és el cas d’un home/dona enamorada d’un home/dona, ja que ens aquests casos et venen a dir que has d’externalitzar el que no hi ha i que no n’has de tenir por dels teus sentiments, quan la realitat és que un senzillament passa de l’altre, però anem al tema que com sempre em recargolo en el que no toca... doncs res, el tipus és força bo en la seva feina un expert en la “recol•locació” de “actius sobrants”, el que acostuma a ser ras i curt l’acomiadament de mà d’obra (en molts casos nombreosa i defectuosa) que és substituïda per mitjans més eficients (per cert, acollonant el reportatge de l’altre dia on s’intentava sensibilitzar de les bondats dels nous electrodomèstics: que si més, eficients, que si gasten menys, que si més sostenibles, etc, etc... i el tema estava en el que es feia amb els vells, doncs res, els recollien i no pas els reciclaven, sinó que els venien a preus baixos a gent sense recursos, així doncs i per una senzilla operació aritmètica en aquesta operació hi havia l’efecte sobre el medi del nou més l’efecte del vell que continuava en funcionament... crec que quelcom falla en aquesta equació, això o com sempre els humans sou imbècils...); doncs bé, el meu conegut em va convidar a passar unes setmanes en un paradisíac país centre americà, el tipus tenia d’anar a un nombre de poblacions on feia entrevistes al personal, el país havia deixat enrere una revolució força llarga i costosa en recursos i població (suposo que es recuperarà abans la població que els recursos...), i allí el teníeu el tipus s’asseia i anaven passant tot una colla d’angelets que havien estat membres de l’exèrcit revolucionari, uns quants anys de matances, mutilacions, tortures i situacions extremes i ara els teníem allí, i el meu conegut amb el seu bon ull i la seva empatia natural a més d’una sensibilitat fora de tota qüestió els hi preguntava sobre les seves aficions (abans de matar al fill del veí i tot el que es mogués) i els tipus que li anaven explicant el que sempre els hi havia agradat: que si ser jardiner, professor, policia, pagès, conductor... i jo sense poder parar de partir-me la caixa (imaginant com es prendrien els veïns el fet de tenir a qui feia no massa havia violat i matat als seus al costat tallant la gespa o plantant crisantems... perquè el que ells encara no sabien és que quan un s’ha convertit o ha actuat com un monstre no té marxa enrere, perquè una cosa és el que es vol ser i l’altre allò en el que un s’ha convertit, no es poden fer pactes amb el Diable i esperar sortir-ne com si res.... allò va durar unes setmanes en les que ens van tractar a cos de rei, i en les que el meu conegut els hi va vendre fum, coneixedor que només hi hauria algun resultat positiu en alguns dels casos, però com ell mateix deia “Algú els hi ha de retornar l’esperança que altres els hi van robar, jo no els ajudo en res, són ells mateixos qui s’ajuden tot canviant la percepció del medi, allí on abans no hi veien res o hi veien una amenaça ara només hi veuen oportunitats, perquè en el fons tots volem ser feliços...”, i lo fort era que el tipus creia allò que deia, allí vaig concloure que aquell personatge no tenia ni puta idea de qui tenia al costat, això si, el tipus era força divertit i feia el cafè que flipes...