entrada 746 (any 3)

Estar en llocs on un no hi va massa sovint fa que els personatges del lloc es puguin espolsar les seves merdes coneixedors de que quan tornis ja no te’n recordaràs (fals) o que no hi ha perill que les esbombis (je je je, mon dieu, si expliqueu una merda que espereu?, i més d’un vampir cabron com jo...), així que després del sopar i les primeres copes van anar venint, només calia el “Ave Maria puríssima...” “Sense pecat concebuda...” i començar a escoltar les ningunetats dels personal, la primera una tipa que conec de fa anys, rebotada de vàries relacions en les que ella sempre ha deixat al tipus de torn (sempre segons les seves paraules), doncs res, que aquest cop està amb un tipus que el té putejat fins als fons, i la tia em diu “Ja sé que el cabrejo, el maltracto, el putejo i li faig la vida impossible, però l’estimo tant que no m’imagino la vida sense ell...”, quasi que rebento allí mateix sense donar opcions a la resta, mon dieu, si és que hi ha amors que maten... després em va venir el típic solteron coneixedor de tots els bars de putes de la zona, i entre copa i copa em deixa anar “Mira, si vaig de putes és perquè no trobo res del que vull entre les d’aquí i per matar-me a palles almenys dono negoci...”, hòstia pedrin (auuuu, crit fascista perquè em crucivexin), si el tipus es mereixia la puta medalla a la iniciativa empresarial de l’any, vaig somriure demanant una altra copa i no podent més que dir-li “El problema està en que aquelles que serien interessants per a tu, passen de tu... i les que queden et semblen que no són suficients... i el problema en aquests casos acostuma ser un mateix que es creu el que no és...”, el tipus va deixar anar un “Cagondew” i va marxar suposo que fent càlculs si encara tenia cash per guanyar-se un “T’estimo” de cinquanta eurets (que encara que no us ho creieu surt barat, perquè els que et diuen gratis al final costen a preu d’or...), estava mirant el personal quan se’m va acostar una altra coneguda un xic passada d’alcohol, em va explicar la seva happylive de casada i em va dir picant-me l’ullet “Saps, el bo d’estar casada és que pots fer l’amor o follar, i el problema és que només em corro quan follo...”, vaig somriure “Suposo que deu ser com fer de mare i de puta i només gaudir fent això darrer...”, la tipa em va mirar malament cagant-se en mi, vaig somriure, perquè un mai es caga en un mateix un sempre aprofita per fer-ho del qui té al costat que ha estat capaç de treure la capa de perfectpaint que us poseu per semblar allò que no sou, vaig agafar distància estava ja un xic atabalat de tanta sinceritat en una sola nit, tot pensant que igual caldria deixar més temps entre baixada i baixada, tot i que si deixo més temps tindré més acòlits a “la sinceritat amb el tipus que només ve per escoltar les nostres merdes”... trist final per un vampir, quasi tan trist com les vides que els hi toca viure a alguns...