entrada 757 (any 3)

You don't care about me anymore
That's why you, you wanna break my heart
Into pieces on the floor

If you don't care about me anymore
Why do you, you wanna break my heart
Into pieces on the floor

You don't care about me anymore
That's why you, you wanna break my heart

I remember when I used to feel something
But now I'm just cold inside

Estava escoltant això i veient el vídeo i no he pogut més que preguntar-me que s’entendria per “justícia” en una situació com aquesta… recordava també les darreres notícies que he escoltat i té el seu punt divertit que aquells que han defensat les manifestacions en els països veïns com una demostració e llibertat individual, ara diguin que les que passen en el seu són provocades per grups d’insurgents patrocinats per interessos exteriors… com canvien les coses de veure-les a casa del veí o de veure-les en l’habitació d’un mateix… ahir per la nit tothom em comentava com de maca estava la lluna, de fet tenia aquell to atornassolat tan característic a més de veure’s en tot el seu esplendor, vaig somriure i no vaig poder més que advertir que una lluna així només és un avís de canvis, de fet hi ha una llegenda mexicana que diu que quan la lluna es veu tan gran i amb aquesta claredat no és més que la mort que està mirant la Terra a la recerca d’aquells que s’han escapat al seu abast, i aleshores no s’acostumava a sortir de casa per no trobar-se-la, sigui com sigui era precisament en aquests dies quant més morts hi havia… li estava donant tombs al tema quan de sobte ha sonat…

Innocence...
You'll never be mine...Innocence...
You'll never be mine...Innocence...
You'll never be mine..
You'll never be mine..
You'll never be mine…

I he de reconèixer que m’ha deixat un xic fora de joc… i més quan l’he vista, no sé el temps que ha passat, però pels vampirs el temps té una importància relativa, així que acostumem a reagafar els fils de la relació just on el vam deixar, la importància que els humans doneu als anys per nosaltres no té una importància major que la de pocs minuts, i sempre somric al veure la cara de sorpresa del personal quan reprens la conversa allí on la vas deixar…