entrada 758 (any 3)

Vaig conèixer al Joash ja fa uns anys, quan ens van contractar per solucionar alguns “problemes”, encara el recordo en la barra del bar buidant ampolles de jack mentre una de les tipes del local li va preguntar “I tu? A què et dediques?” ell va somriure, “Jo i ell solucionem el problemes que tu i altres com tu creeu…”, la tipa no li va donar masses tombs va somriure i va demanar una copa més, de fet no estava allí per entendre, com ens havia dit el que ens havia contractat “Tanta carn com desitgeu…”, des de les hores l’he anat veient sempre que per temes de feina ha tingut de desplaçar-se prop d’on soc o si li ve de pas, fa res vaig rebre un missatge seu dient que ell i alguns coneguts més passarien un dies al nord d’Àfrica amb totes les despeses pagades, semblaria ser que com sempre hi ha problemes a solucionar, en Joash és un dels millors franctiradors que he conegut, té un do que li van descobrir de ben jovenet, un tipus que a més no es pregunta mai qui és el que hi ha a l’altre costat del visor com ell diu “No entenc de revolucions, revoltes o idees… no n’entenc ni en vull entendre, de fet sempre és el mateix algú que vol canviar el que hi ha i algú que no vol que es canvií, no em paguen per prendre part emocionalment, em paguen per fer la meva feina…”, no puc evitar que se m’escapi el somriure quan el recordo parlant amb un d’aquells que es pensen que viuran centenars d’anys i en seran recordats milers més quan li explicava les bondats del seu règim i com havia tret el país del caos per portar-lo al ordre, i el bo del Joash li va dir “Miri, a mi no m’ha de convèncer, a mi senzillament m’ha de pagar…”, de fet la feina del franctirador és provocar el pànic, alguns el critiquen de covard o traïdor, però en el fons no és més que un personatge que optimitza els recursos, la seva tasca crear un pànic tal que ningú desitgi sortir de casa, i no malbaratar recursos, una bala un blanc, encara el recordo quan fèiem juguesques i ell sempre s’emportava l’ampolla de jack al aconseguir doblet, guanyava sempre alhora de disparar un màxim nombre de trets a un objectiu sense matar-lo i de provocar més blancs entre aquells que temptaven a la sort per intentar salvar als seus companys caiguts… de fet no he entès mai com algú es pot creure que pot córrer uns metres, agafar un cos i tornar a amagar-se sense rebre un tret, com si no fos conegut que aquest és el joc de qualsevol franctirador, amb tot i com ell em deia “Anem de cacera gran… pràcticament qualsevol imbècil disparant al bulto podria fer blanc…”, sé que a ell no és el tipus de feina que més li agrada ell sempre ha preferit la de un tret un objectiu i cap a casa, però com ell em va dir “Qui paga decideix com vol l’infern sobre la terra…”, i semblaria ser que el tipus que els ha pagat és tot un artista en això…