entrada 752 (any 3)

Avui he anat a fer el cafè amb un dels clients de l’empresa, el tipus m’esperava prop d’un d’aquells llocs on els que poc tenen van a buscar les molles dels altres, quan m’ha vist ha forçat el gest, “Si vols fem una juguesca… et reto a que em diguis quins dels que entren i surten són demandants i quins són oferents…”, de fet veient els que anaven entrant i sortint es feia un xic difícil i ell ha seguit “Saps?, aquesta és la veritat que ens hauria de fer cagar de por, i és que avui en dia qualsevol pot esdevenir pobre… ja que no està dedicada només a uns aquesta condició, ho hem democratitzat tot tan que ara qualsevol pot ser pobre, i de fet si tothom vol ser ric que menys que molts més siguin pobres… i suposo que molts dels que ho seran no hi estan ni tan sols preparats per ser-ho… un s’acostuma fàcilment a menjar tres cops al dia i costa de sobremanera menjar-ne només dos, i ja no parlem de només un cop…”, he somrigut, un xic després entràvem en una de les cafeteries on acostumem a fer negocis i tancar les millors tractes, el tipus té una fal·lera quasi que malaltissa per la història, i el que ell explica de llegides jo ho he viscut i alguns cops li he donat alguna visió dels fets que no estan als llibres, avui mentre assaboríem el cafè m’ha dit “Mira, he descobert que quan l’estètica s’imposa a la pràctica malament rai, de fet tots els grans imperis han caigut quan han perdut la visió que tenien originàriament i l’han canviada per allò que creuen que han de fer… perquè ser més justos a vegades també ens fa més dèbils, i tot i que per una senzilla llei natural tot el que neix ha de morir costa d’acceptar-ho… i més quan es tracta de la pròpia forma de viure…”, he demanat dos cafès més, tot pensant en aquell tipus i en un vídeo que vaig recomanar ahir, i en el fons té força raó, perquè quan un imperi deixa de fer allò que sap fer per fer el que creu que ha de fer malament, perquè moltes vegades allò que es vol fer no és el que ens surt millor, i sempre hi haurà algú disposat a aprofitar l’ocasió per fer-se seu el que fins al moment ha estat nostre…, un cop a la feina he descobert no sense sorpresa que, que un tipus li digui a una secretària que té un polvo, és una atac masclista i que mereix d’un expedient disciplinari, ara bé, que una secretària li digui a un de manteniment que té un polvo no esdevé més que una mostra d’igualtat i content ha de quedar el tipus… el que són les coses… i a mitja tarda una trucada per tal de demostrar-me que no tot està perdut, una tipa que volia quedar per fer un beure després de la feina, semblaria ser que les recomanacions que li han fet no han servit de res i ella està decidida a provar-ho, coses com aquestes em fan somriure tot pensant que el món se’n pot anar a la merda però hi ha tipes que no poden estar-se de fer un cafè, i mentre que la banda no pari…