entrada 742 (any 3)

Brutal, senzillament brutal, mentre escric estic veient una speed dating de la que es podria fer una pel·lícula, posem-nos en situació... tipus de 28 anys (ho ha dit un mínim de deu vegades), tipa més gran, que tot i el seu modelet de “xaxigüelaksemuereporsernieta”, no enganya al personal, tota una cougar girl que faria les delícies de qualsevol amant de la fauna salvatge... així que mentre ell va dient que, que sigui jove no vol dir que no pugui tenir una relació amb algú major ella va dient “claro”, “claro”, “claro”, tan clar que no sé com encara no poden veure si l’univers es contrau o s’expandeix... els dos ho han passat malament en les seves darreres relacions, ella perquè el manso passava d’ella, ella força treballar i ell vinga passar d’ella i al final el molt cabron va fer cas a una altra, ell tot molest de que la seva parella només volgués sortir de festa, i clar, ell ja té una edat per pensar en una casa, una família i ella la molt estúpida humitejant-se a cada mot d’ell, ell dient que es serio tot i ser jove, i ella dient que tot i ser graciosa (no diu que tot i sent vella) també pot ser seriosa... ell s’ha demanat un tallat i ella (com no) un te, ell manté la posició, modula la veu mentre ella no para de moure’s, es toca els cabells, es toca les cames, el seu jersei de coll de barca deixa veure el just del contingut, ella inconscientment (o conscientment) es passa els dits per la boca, els enrosca amb els seus cabells, suposo que el tema va molt millor del que pensava, tot i que no pot evitar de preguntar-se quan es produirà el famós “bucle Hofstadter-Moebius” que ho engegarà tot a pastar fang, si en el fons tots els humans no deixen de tenir un xic de “heuristically programmed algorithmic”, això o són directament gilipolles, ara el tipus que ha vist que és qui llaura el terreny està exposant com va passar una sèrie de testos de personalitat, on va quedar clar que el tipus era brutalment social i força emotiu (ole, ole, perquè diguin que els homes no ploren...), i aleshores ha deixat anar un exemple de pregunta “Imagina que formes part d’un cos policial i et diuen que has de carregar contra uns manifestants, i saps que entre els mateixos hi ha algú de la teva família força proper, doncs la pregunta seria: què faràs?... o per exemple, imagina que ets membre d’un cos de seguretat i veus algú cometent un delicte al carrer, què faries? intervindries o passaries de tot?” i la tipa amb la boca oberta davant aquella demostració, tot preguntat “I tu? què vas contestar?”, de fet digués el que digués el tipus ja li aniria bé a ella; realment quasi que una experiència religiosa com deia aquell... si no hi ha com demanar un cafè i mirar per veure que un per molt que vulgui no es pot avorrir al observar lo imbècils i predibles que sou els humans, però que hi farem... fins que no surtin les de ghost in the shell o en el seu defecte una chobit (que no chorba) amb alguna cosa ens hem de divertir els vampirs...