entrada 755-2 (any 3)

Avui llegia en un blog:
"A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel" de la Maria-Mercè Marçal...
Aquesta frase i veure divertit com ara els hi ha tocat el rebre als àngels i als dimonis (no entenc la fal•lera de fer tantes sèries sobre ells...) i com si a ells els importessin un borrall els humans, perquè no hi ha res més estúpid que creure que un humà pot esdevenir la clau en una lluita que porta eons desenvolupant-se, és com creure que un porquet era la darrera esperança per evitar la segona guerra mundial, uis però espereu, clar!!! Que els humans sou el centre de tot!!, docs bé pensar en tot això ha portat la meva ment forces segles enllà, fa molt de temps em van explicar una història tot advertint-me que era una farsa i que no cal creure-se-la (i el mateix us dic, i més, si teniu quelcom millor a fer, i fins i tot cagar serà millor, doncs ho podeu anar a fer sense preocupar-vos de seguir llegint...), doncs res, seguim amb la història... em van dir que fa molt Deu va veure com les seves creacions anaven conquerint el món que ell havia creat, i tot i la por (millor dir respecte) que tenien a la seva figura tenia clar que fallava alguna cosa, perquè ell era un exemple de tot lo bo que hi havia en aquell lloc i no hi havia cap referent del que era dolent, així que després de pensar-s’ho va cridar a un dels seus fills predilectes i li va demanar un favor, bé un favor que no era massa difícil tot saben que aquell fill seu no gosaria dir-li que no, el favor era fàcil, necessitava ensenyar que estava malament als humans i donar-lis una figura que els hi fes tanta por que només ell aparegués com a salvador, entenia que demanava un gran favor, però no menys podia esperar d’uns dels seus fills predilectes, aquest no es va preguntar els motius del desig del seu pare i va actuar com s’esperava d’ell, amb la perfecció que només un àngel pot oferir, portant el temor, la por i el patiment als humans... Deu va vendre la història com si el seu fill s’hagués rebel•lat contra ell i com en una guerra fratricida l’havia aconseguit guanyar desterrant-lo del cel i deixant-lo prop, molt a prop del humans, i aquests tots cagats de por demanaven a Deu que el mantingués allunyat d’ells i de pas no discutien cap dels designis d’aquesta figura omnipotent, el fill va fer tan bé la seva feina que li costava no acabar per creure’s el seu paper i més si considerem que porta mil•lennis fent-lo, tot i que cada nit es mira al mirall i sap qui és: l’àngel que només fa el favor que el pare li ha demanat...

I de fons s'escolta:

And the spirit of love
Is rising within me
Talking to you now
Telling you clearly
The fire still burns

I'm talking to you now
The fire still burns
Whatever you do now
The world still turns