there's no-one left in the world
that i can hold onto
there is really no-one left at all
there is only you
and if you leave me now
you leave all that we were
undone
there is really no-one left
you are the only one
and still the hardest part for you
to put your trust in me
i love you more than i can say
why won't you just believe?
Fa temps i entre copes un tipus em va dir que les grans cançons d’amor les escriuen aquells que precisament no tenen el que volen, i que ho fan pagar amb coses com aquestes per tal que tothom les pugui gaudir, així doncs la infelicitat i la necessitat d’uns porta a que d’altres gaudeixin de lletres i músiques... el mateix tipus em va dir que el problema no és estimar o no, el problema es saber a qui s’ha d’estimar i tenir la sort que aquesta persona ens estimi, segons ell tots els humans són bons, però si poguessin obligar a que els estimessin aquells a qui ells estimen no dubtarien en fer-ho, un error com qualsevol altre, perquè al final tot es descobreix... el tipus va demanar una altra ampolla mentre deia amb un somriure “Saps fa anys vaig agafar les forces necessàries per dir-li a una noia que era tot per mi, que l’estimava com a res en aquest món i que no veia res on ella no hi fos... i ella em va respondre que ho entenia però que no m’estimava i que sempre ens quedaria l’amistat...”, quasi que rebento de riure “Vaja, et van fer pagafantas oficial...”, ell va somriure, “Molt possiblement, l’important és que vaig ser tan imbècil de creure que al final em podria estimar, jo vaig cremar a l’infern de l’amor mentre ella va gaudir del paradís de l’amistat... suposo que no tots estem fets per a tothom i el greu és descobrir que no volem a aquells que s’han fet per a nosaltres i en canvi desitgem allò que no està fet per nosaltres...”, la nit va passar i tot i que va intentar canviar el fil de la conversa les paraules havien estat dites, suposo que ningú pot obligar a ser estimat però que dolent hi ha en intentar-ho? (sempre que un no tingui por a fer el ridícul segon si, segon també), l’amor moltes vegades es rendeix no a l’evidència sinó a la insistència...
Come break me down
Bury me, bury me
I am finished with you, you, you.
Look in my eyes
You're killing me, killing me
All I wanted was you
2 comentaris:
Val més haver-ho intentat...
Així doncs, també es podria intentar de volar... si el que conta és la intenció...
Publica un comentari a l'entrada