entrada 747 (any 3)

Fa temps una tipa de bandera em va dir que el trist de les dones com ella era que només aconseguien follar i no pas fer l’amor, en canvi em deia que les lletges fan força més l’amor tot i que follen menys, i aquí pot venir el problema de tenir el cos per allò que no es vol, i que manqui pel que es desitja... vaig somriure fent el gest de fer un pas però sense moure’m, vaig observar la ganyota de les tres tipes que va passar de la sorpresa inicial al buf de tranquil•litat quan em vaig quedar immòbil, les escoltava recitar i recitar llargues llistes de deus, àngels i dimonis, demanant a cada un d’ells un favor, vaig tornar a somriure aixecant el peu i deixant-lo caure sense moure’m, una d’elles va callar un instant per continuar més ràpid mentre l’altre perdia un xic de la confiança inicial, fa uns anys vaig parlar amb un tipus que em va dir “Tothom demana coses a Deu, com si aquest no hi fos més que per donar allò que volem, imagina dues mares que resin per tal que els seus fills guanyin un partit de qualsevol esport (que no farà una mare pel seu fill), així doncs, que ha de fer Deu (si existeix)?, ajudar a un ajudar a l’altre? faci el que faci, fallarà a una de les mares... i si vols un altre exemple fa poc en una capella d’un hospital vaig veure a dues dones resar, la primer resava perquè Deu salvés al seu fill que havia tingut un accident, la segona perquè Deu proveís d’un nou cor pel seu fill que en necessitava un urgentment... un altre cop davant un negoci prenyat... i suposo que al final Deu cansat de pensar què collons ha de fer ha decidit senzillament no fer res, i prendre’s una eternitat de vacances, deixant que aquí anem demanant i esperant que els altres ens treguin les castanyes del foc...”, les tipes anaven aixecant la veu, suposo que satisfetes per la meva immobilitat, vaig tornar a somriure aixecant la cama i aquest cop fent el pas, elles van deixar anar un crit al veure que tota la seva fetilleria de poc els hi servia, conec a Deus i Dimonis, conec a àngels i sortudament no conec al Llàcer... i sé, que esperar que ells compleixin un pacte és com esperar que un pare compleixi un pacte amb el seu fill de pocs anys, ho farà si li rota, i sinó doncs senzillament passarà d’ell, em vaig acostar a una de les tipes... primer, segon i postres... possiblement un xic excessiu, un cop i la meva mà va tallar el seu coll, la sang va sortir disparada tacant a la que tenia al costat que va quedar en estat de shock, un empenta i la vaig llençar contra la paret, va moure els braços de forma inútil dibuixant un àngel a la paret amb la seva sang, la que restava em va mirar sense moure’s, ja no hi era, com deien fa temps “Elvis has left the building...” (tot i que ell mai marxava, només esperava que aclarís per recollir a les noies amb les que havia quedat... però els seus seguidors com a bons feligresos creien en les seves paraules; algú em van dir fa segles “No vull seguidors que creguin tot el que dic, vull seguidors que qüestionin tot el que digui...”, i ara podeu fer un paral•lelisme i pensar si realment “Jesus has left the building...” o encara ronda pel zoo...), la tipa en estat de shock va tornar en si netejant-se la cara va trigar uns segons en veure l’espectacle i un xic més en entendre’l, un temps fatal... es va girar però va quedar clavada, vaig estirar el seu cabell i va petar contra el meu pit “Semblaria ser que els teus Deus t’estimen tant que et volen veure el més aviat possible, per si un cas no els veus saluda als dimonis que et vindran a buscar de la meva part...”, vaig mossegar el seu coll, la seva sang va envair la meva boca, vaig gaudir de la resistència inicial, a cada intent el seu cor s’accelerava bombant més sang, tot venia per si sol, sense cap esforç ella mateixa es matava, i finalment la docilitat del que era inevitable, el cos va anar perdent força, la vaig tenir d’anar aguantant fins que va començar a tenir espasmes, senyal de que ella si que havia deixat l’edifici... la vaig deixar caure i em vaig girar cap a la tercera, seguia de peu contra la paret amb la mirada perduda, m’hi vaig acostar i no es va moure, sabia que ningú creuria el que diria, arribarien i la trobarien allí, delirant i amb dos cossos als seus peus, com havien mort i la parafernàlia serien suficient per fer creure que no ho tenia tot aquella noia, i de fet qui pot creure que algú que creu que pot pactar amb Deus o Dimonis ho tingui tot, vaig apartar els cabells que li tapaven un xic la cara “No t’han dit mai que no has de jugar als jocs de la mama o del papa?” li vaig dir mentre li somreia..