entrada 751 (any 3)

Ahir em van passar a buscar, semblaria ser que algú em va preparar una sortida amb gent “normal” i de fet no entenc aquesta fotuda costum de confondre “normal” amb vulgar… estava fent la cervesa amb el tipus quan amb un somriure em va dir “Saps, he estat aquesta tarda amb elles, i et puc dir que la versió moderna de la dita “Més feliç que un tonto amb un llapis” avui en dia seria “Més feliç que una txoni amb un porta giratòria…””, davant aquella mostra de confiança no vaig poder més que forçar el gest tot pensant quines possibilitats tenia d’escapar-me d’aquella trampa mortal, el tipus ha seguit sense pietat “I mira, que es vestiran amb les millors robes, la roba del dissabte tot i que portaran les bragues de tota la setmana, suposo que és el que els hi dóna l’aire que tenen…”, quasi que m’ofego amb la cervesa, “I què farem?” ell ha somrigut “Beure i ballar”, “I?” “Beure i ballar”, “I?” “Beure i ballar?”, “Però follarem?” aquí és on ella ha explotat amb un somriure “Això només si et portes bé i escoltes totes les tonteries que et diran amb cara de sorpresa…”, i jo em pregunto com collons pots posar cara de sorpresa quan et diuen “Joer tio, el otro dia vi en el dicoverichanel, que no es una colonia de Chanel, que la tierra e redonda… aunque no dijeron porque los del misferio sur no se caen….”, bé, cara de sorpresa si que la pots posar i de pensar que collons se n’ha fet de la il·lustració… el tipus ha demanat una altra cervesa confesant-me un altre dels misteris de l’univers, “Saps la diferència entre uns vestidors de nois i uns de noies de qualsevol botiga de roba?... doncs que ens els primers si s’hi passeja una noia els tipus no amagaran el somriure, i en el segon si es passeja un tio com a mínim demanaran que el capin per exhibicionista passiu, això si químicament que les tipes no volen ser cruels…”, suposo que deuria passar per aquesta experiència religiosa aquella tarda en companyia de la troupe amb la que sortiríem aquella nit; després d’acabar-se la birra s’ha aixecat i amb un copet a l’espatlla m’ha dit “Què collons, de llocs pitjors n’hem sortit….”, no sé massa bé perquè aquelles paraules no em van precisament animar… vam arribar al primer local, ja només travessar la porta això va impactar en els meus timpans, definitivament allò era una premonició… les vam trobar prop de la barra, suposo que La Roux s’hagués corregut amb elles, ara bé jo no tinc els mateixos cànons de bellesa, una de les tipes va fer de celestina fent les presentacions, semblaria ser que en faltava una que estava “Empolvandose la nariz, ya me entiendes!” em va dir amb un cop de colze a les costelles i un somriure que va deixar a l’aire tots els empastes que algun dentista havia enganxifat com havia pogut… la tipa va sortir del bany i se’ns va acostar demanant una copa i mirant-me, vaig acostar-me per pagar mentre em deixava anar unes “Gracias” i posava la seva cama entre les meves… vaig mirar el local, allí hi havia els que encara no estaven del tot tocats per aquell mal, uns veritables llimbs per a ànimes que encara no havien fet el pas cap a un altres nivells, al cap d’una estona va tocar anar a un altre local, obrir de nou la porta i escoltar això… les tipes es van llençar a la pista una se’m penjar al coll “Me invitas a una copa?...” vaig notar cada centímetre del seu cos enganxat al meu… el meu conegut va somriure “Mira de moment encara no has tingut d’aguantar la seva conversa… i ja sé sap que la carn té un preu…”, vaig demanar una ronda de copes em vaig girar i ja les tenia allí, tinc de reconèixer que he vist vampirs assedegats més lents… la tipa va agafar la copa acostant-se i donant-me les gracies a cau d’orella mentre l’escot em quedava a escassos centímetres, ella no va fer cap gest per tapar-se, suposo que allò pagava la copa… allí estàvem en la versió moderna de Sodoma i Gomorra sense por a que cap Deu ens castigués entre altres motius perquè Deu ja ha perdut la confiança en nosaltres… un altre local, obrir de nou la porta i trobar-se amb això… elles es van llençar de nou a la barra, aquest cop va ser una altra la que se’m va penjar al costat demanat la seva tanda d’atenció, l’altre s’hi va acostar però després d’una empenta “educada” va marxar als serveis “Es pronto para las parejitas…” em va dir la tipa amb un somriure, i aquí vaig tenir por de veure’m obligat a intercanviar alguna frase amb allò… la música va canviar a això, i el meu conegut se’m va acostar, elles ja portaven el punt i allí estàvem els pròdigs i les avares topant-nos i rient de qualsevol tontada, allò era el que els humans en diuen una estona de distenció, les tipes van tornar a la pista el meu conegut va demanar dos copes “Suposo que això servirà per guanyar-nos el cel…” va dir aixecant la copa… i un altre local, on sonava això, un nom ideal pel local “Pluton” tot i que millor hagués estat “Puton”… local per materialistes, heretges i lliure pensadors on els hi hagi, aquí elles van perdre la vergonya (si mai n’havien tingut) i van preguntar a que em dedicava, vaig somriure “Netejo piscines…” això em va fer perdre forces punts en la seva escala, però van somriure pensant que un neteja piscines que convidava a copes era quelcom que no es podia deixar passar… nou local, allí hi havia els veritables heretges, aquells que tot i saber com funciona el món no fan res per canviar-ho, sonava això, va costar que ens deixessin entrar, elles per begudes i nosaltres “per no encaixar” segons el porter en l’ambient, valents imbècils panxa contentes omplien el local, van somriure al veure les noies que venien amb nosaltres, a aquelles hores de la nit la propietat privada quan es tracta de carn deixa pas a un comunisme malaltís, i tothom té dret a graponar i voler follar-se el que li sembli… vam passar a la zona VIP on sonava això, un món dins del primer món, les tipes es van fer propietàries de la pista, les “de sempre” es van veure arraconades per les noves generacions que coneixedores del seu poder van fer pujar la temperatura del lloc, i aleshores una trepitjada una empenta i l’infern a la pista, vam intervenir ràpidament per treure-les d’allí, i allunyar-les d’aquell món on els violents feien el que els hi venia de gust, una copa va caure deixant una frontera de líquid vermellós entre nosaltres i ells… se’ns havia fet tard, les tipes es van començar acomiadar i una se’m va oferir a portar-me a casa, vaig somriure com ho faria qualsevol corder que entri en un escorxador, dels altaveus del seu cotxe va sortir això, i allí va ser impossible d’evitar la conversa, el vehicle va esdevenir un món, d’adulació, mentires, falsedats per tal de demostrar que ella era allò que precisament no era i negant el que era… vam arribar a casa, suposo que ara calia que la convidés a pujar però el seu mòbil va sonar, la conversa va anar de menys a més, semblava ser que una de les tipes s’havia quedat penjada i li demanava que l’anés a buscar, la tipa em va dir que si volia podia tornar, vaig somriure dient que cap problema que ja ens veuríem un altre moment, ella resignada va sospesar deixar plantada a la seva amiga, però jo ja havia obert la porta i li havia donat la bona nit… la tipa va arrancar i va marxar, anava cap a la porta quan l’amiga “penjada” va aparèixer al costat meu “Segur que t’ho passes millor amb mi…” va dir mentre canturrejava aquesta cançó… aquell era el darrer món el món de la traïdoria…