entrada 755 (any 3)

Porta tant fent la mateixa feina que ja ni recorda quan va començar (i de fet poc l’importa), la seva feina pot semblar avorrida i repetitiva, però ofereix una seguretat, la seguretat que en el fons tothom vol, li va costar un xic i va necessitar de certes “motivacions” per entendre com funcionava el tema, però tot i semblar ruc no ho era tan (no us heu de guiar per les aparences) i va aprendre ràpidament, ara ja sap quan cal apretar i quan pot anar xino xano fent la seva feina, somriu pensant que són els anys i el voler estar el màxim de tranquil possible i el no voler provocar les ires de per qui treballa, de fet no es pot queixar, sap que el vigilen, però té clar que és per la seva seguretat, perquè aquell qui no farà res de dolent no ha de témer res dels qui vigilen, la seva vida ha estat força fàcil, de fet s’aixeca cada dia i va a la feina, allí hi menja i després torna a casa per descansar, al llarg de la seva vida ha tingut alguns fills que ell espera que agafin el seu relleu o almenys que tinguin la mateixa sort que ell, de jove es preguntava que hi havia més enllà, que hi havia fora del que li deixaven veure, però amb el pas dels anys es va convèncer de que si no li deixaven veure per algun motiu seria i el millor és no fer-se preguntes que no podrem respondre’ns o de les que no ens donaran resposta, se n’alegra que mentre fa la seva feina pugui pensar en tot això, igual n’hi ha que no li valoren però a ell tan li fa, un feina senzilla porta que no sigui difícil executar-la i fins i tot permet d’un cert escaqueig que ell utilitza quan es vol convèncer de que encara controla un xic la seva vida... i d’aquesta manera el ruc no para de donar voltes al moli tot molent el gra pels altres... vaig veure aquesta imatge fa anys i el pagès que se’m va acostar no va poder més que preguntar-me que hi veia, jo vaig somriure educadament “La humanitat...”, ell no ho va entendre tot dient-me que havia pensat canviar el ruc per un altre mitjà més eficient i que el venia a buscar per portar-lo a sacrificar, no vaig poder dissimular el somriure “El que li he dit, la humanitat...”, l’animal es va estranyar que el traguessin del seu lloc de treball abans d’hora i fins i tot em va mirar amb una certa prepotència al passar-me pel costat, la prepotència d’aquell qui creu que fa la feina bé i que ho controla tot, com algú va dir les aparences a vegades enganyen, però allò no era més que un ruc que anava a convertir-se en burro-meals de qualsevol cadena de menjar ràpid, i aquest matí mirant des de la finestra i veient a la gent allà a baix m’he sorprès de la quantitat de rucs que hi ha, i que ni tan sols saben que estan donant tombs en un moli tot molent el gra que altres menjaran, i ells tots feliços pensant-se que són els directors de la seva vida... com em van dir fa temps “El fet magistral no és guiar als altres cap on volem, el fet magistral és fer que els altres vagin on volem tot creient que hi van per la seva pròpia voluntat...”