entrada 760 (any 3)

“No calen els anuncis de contactes dels diaris veient alguns perfils del feisbuc”, ho sento però algú ho havia de dir... com deia aquell “Totes putes, o almenys totes ho semblen....”, ahir parlava amb un tipus que havia llegit el meu post i em deia que estava un xic forçat, previsible i amb el característic toc d’irrealitat que irradia aquest espai (un de molts...), vaig somriure, acceptant el seu cafè i mentalment el vaig catalogar com a “gris a oblidar” dins la meva escala de la societat, tot recordant una altra conversa que havia tingut aquell mateix dia amb una altra persona que també havia llegit el meu post i aquesta passa per ser “gris amb tons brillants i interessant”, el tipus m’explicava que un client el va trucar per tal de veure si li podia solucionar un “problema” el meu conegut qui per fer-ho més distret li diré “A” li va dir al seu client “B” que li expliqués, un cop escoltat el problema li va demanar uns dies per pensar-s’ho i va contactar amb el senyor “C”, van quedar en una cafeteria de la capital de l’estat veí, un lloc discret i on podien parlar, el Sr. “B” era un empresari d’una important zona turística, el tipus porta tota la vida treballant i té la sana costum de sortir a passejar totes les nits i revisar que els seus negocis estiguin tancats i no hi hagi res d’anormal, doncs bé, aquella nit tornava d’un sopar amb la seva parella i la va deixar a casa, quan estava caminat prop d’un dels seus negocis una furgoneta es va parar al seu costat van baixar dos individus que el van immobilitzar i li van posar una caputxa, a partir d’allí va quedar cec i quasi que sord i mut, però la pregunta que li van fer va ser clara “Codis de l’alarma combinació de les caixes i que identifiqués les claus que portava i que corresponien a certs negocis”, el tipus es va negar i es va guanyar una bona pallissa, després d’uns minuts que a ell li van semblar hores (només qui hagi rebut una pallissa en condicions entén el tema del relativisme temporal), un dels tipus li va dir “Mira, sabem on vius i sabem qui hi ha ara mateix a casa teva, i si després d’encarregar-nos de la teva dona i el teu fill segueixes igual de gallet podem anar a veure a la teva mare...”, el tipus va aguantar millor els cops que les paraules, en va rebre tants que en va perdre el compte... “Molt bé, tu ho has decidit...” tot va quedar en silenci, tenia la sensació que l’havien deixat sol i sabia tot i que no volia creure-s’ho el que allò volia dir, va començar a sacsar-se i cridar, va escoltar algú al seu costat “T’ho has pensat millor?, mira que no ens fa res visitar la teva dona, segur que ens ho passaríem bé... i pel que són un xic més primmirats hi ha el teu fill...”, el Sr. “B” es va esfondrar i els hi va dir tot allò que volien saber, el van deixar sense documentació ni telèfon enmig d’un bosc, al cap d’unes hores va arribar a una casa des d’on va trucar que el vinguessin a buscar, quan va arribar als seus negocis va veure que era menys ric i també mes poruc que feia unes hores i no sabia quina de les dues sensacions li feia més mal... un cop explicada el Sr. “C” va preguntar “I que vol que faci?, que els trobi?”, el Sr. “A” va mirar al seu voltant un xic nerviós “No només vull que els trobi, vull que els ho faci passar malament...” el Sr. “C” se’l va mirar seriosament “Com de malament?”, el Sr. “B” mirava al voltant sospesant el perill d’una conversa com aquella, però va veure quelcom en els ulls del Sr. “A” que li va deixar clar que allí no hi havia cap parany, allò era una pura i senzilla transacció comercial, el Sr. “A” va seguir “Vull que morin i que tinguin clar que moriran, ara bé, vull que triguin a fer-ho, no vull que els hi quedi cap esperança però tot i així vull que desitgin viure...”, el Sr. “C” es va aixecar “D’acord, vostè i jo no ens veurem més, el Sr. “A” li dirà quan la feina estigui feta i quin n’és el cost, espero que entengui que una feina així...” “No pateixi, el preu el posa vostè i jo el pagaré gustosament”, el Sr. “C” es va aturar “Vol cap prova del treball?”, el Sr. “B” va quedar un xic descol•locat i el Sr. “A” va intervenir “Millor m’ho envies a mi i jo en faré la validació...”, el Sr. “C” va fer que si amb el cap i va sortir del local... el meu conegut em deia que en certes ocasions la dita de “Ull per ull i tots guerxos” tant se’ls hi enfot al personal, i jo no puc més que recordar una tira còmica on es deia que Jesus era el pitjor entrenador de boxa de Judea...