entrada 304-2 (any 2)

Avui tocava cafè, de fet el pàmfil amb qui havia quedat m’ha fet esperar, mentre l’esperava he vist com en una taula un esternudava tapant-se la cara amb la mà, i no he pogut més que recordar un anunci on es deia que precisament allò no s’havia de fer si es volia evitar l’expansió de la nova pandèmia mundial coneguda com a grip A, també coneguda com a tontodelculoelquehagicregutelcontedelesfarmcèutiquesquejaetpotsriuredelsbeneficisquetindranaquestanysidelacrisijaelspodriatreureunaltre..., on es recomanava esternudar amb un mocador de paper (no reutilitzable, punt important si es reutilitza tan fot que sigui de paper o no, és a dir esternudar trencant l’hàbit català de l’estalvi...), i després anar corrents a rentar-se les mans, tot i que la qüestió que em plantejava era: que fer si no es té mocador de paper?, entre l’opció de no esternudar i explotar per dins o la de fer-ho i després matar a tots els de la taula per que no propaguin la malaltia ho he tingut clar, estava cagant-me en el meu company de cafè (sentit figurat) quan ha arribat, i veient la cara que portava no he pogut més que preguntar que passava (com si m’importés), bé després d’agafar aire ha deixat anar un “Avui no he dinat”, però no estava dit sota un to de “quina gana que tinc!” hi havia un xic de desconcert en el seu to, i ha passat a explicar-me de que anava; avui havia sortit de la feina com sempre i havia parat a buscar una barra de pa a la benzinera (bon lloc per anar a comprar pa), doncs bé, davant els resultats de la darrera analítica ha decidit enlloc d’agafar la barra de sempre agafar-ne una de més petita al anar a pagar li han dit “1,25 euros” “1,25?? Si sempre pago 0,90 euros” “Ja però aquesta és de l’embolcall groc” el meu amic ha mirat de nou les barres sense entendre com pot ser que una barra del doble que la que agafava valgués força menys que la que tenia entre les mans, agafant aire ha preguntat “Però hi ha alguna diferència?” “Si, que una té un embolcall blanc i l’altre groc”, molt bé, subnormal! Jo també veia Barrio Sesamo i aprenia els colors; el meu amic ha agafat aire de nou i ha fet una nova pregunta “A part de l’embolcall hi ha cap diferència més? Vull dir de qualitat o de pa...”, després de mirar-se’l la dependenta ha titubejat entre contestar o enviar-lo a la merda directament “Miri, les dues barres són de pa, amb tot jo venc gasolina no sóc pastissera...”, finalment el meu amic s’ha excusat i ha deixat la barra agafant un tigreton, tot dient que si havia de morir per menjar qualsevol merda almenys que en fos conscient del que menjava... mentre fèiem el cafè em resolt que amb el pa passa com en tot, que tothom diu que no importa la quantitat sinó la qualitat, i sempre se’ns fa pagar més pel més petit i que menys plaer dóna, i si no ho podeu preguntar a qualsevol femella si després de provar la quantitat encara creu que la qualitat n’és suficient...