entrada 305 (any 2)

A veure un xic més sobre el pàmfil que va fer el cafè ahir amb mi... fill d’aquells que corrien davant dels grisos i que quan el van tenir en braços, van decidir que seria un home de profit i no com ells, però és clar, que la cabra tira vers la muntanya (odio la traducció de frases fetes, però... la intel•ligència no dóna per més), així que aquest noi va esdevenir un ex cumbaia ara coneguts i batejats per certa gent com a multiculti progressista que és un multiculti amb més delicte si és possible, va passar bona part de la seva joventut des del final de la carrera, que com no podia ser d’altra manera va ser magisteri i educació especial, fins a que va veure que li calia fer un petit matalàs pel que pogués passar, per terres africanes, quan va tornar al seu poble van fer festa major, i fins i tot van penjar les seves fotos a l’ajuntament amb els nens que havia conegut a l’Àfrica, ell va anar a la festa enganyat ja que li volien donar una sorpresa, un cop allí després de l’ensurt inicial, va declinar quedar-s’hi tot dient que allò era excessiu i que ell no provocaria aquell malbaratament de menjar (si senyor, amb dos cumbaiacollons), me’l vaig trobar més tard a l’ajuntament, després del seu atac de sinceritat els del poble s’ho van prendre a riure (sempre havia sigut raret) i van començar la festa, si ell no la volia doncs res, que ja estava el poble per arrasar amb tot, estava assegut contra una paret, davant meu les fotografies exposades, en bona part de les mateixes vaig anar veient creus sobre les cares dels nens “Saps, en els anys que he viscut allà, tots aquestos han mort, les fotografies no han estat més que un intent estúpid de demostrar-me que encara hi eren...” es va aixecar acostant-se a una altra fotografia i fent-hi una creu, en aquest cas era la seva: “I el problema, és que no sé en quin moment jo també vaig morir... un fantasma entre una terra que no em comprenia i casa meva on tampoc em comprenen ara...”, li vaig perdre la pista fins alguns anys després que vam coincidir en un sopar, la parella que tenia en aquell moment també socialment conscienciada explicava entre riures com l’havia conegut; una nit el va descobrir regirant un contenidor d’escombraries, després de la sorpresa inicial va veure que no era un indigent (tot i ser socialment conscienciada, aquí deixava anar un somriure, suposo que es deuria alegrar que no fos un indigent...), doncs bé, el meu conegut es dedicava a alimentar-se del que tiraven els altres tot i la bona feina que tenia, bé fins que la va conèixer a ella, ara ja està docilitzat i se’l pot portar a tots els llocs sense numerets no sortides de to... ahir em deia que deixava la feina, porta forces anys com a professor i diu que ja en té prou, ha decidit vendre l’empresa del seu pare i retirar-se “A l’Àfrica?” doncs uns collons, es retira a Formentera, ole, ole, el progre cumbaia estrellat damm, si semblava tonto, i és clar de la seva parella ni parlar-ne, ha decidit marxar amb una ex alumne que li obre nous horitzons... suposo que ara en deuen dir així...